La COVID-19 ha desvetllat les costures del sistema econòmic actual basat en el creixement constant. És per això que ara es multipliquen els esforços per avançar cap a un capitalisme natural.
El SARS-CoV-2 és un virus descobert i aïllat per primer cop a Wuhan, a la Xina, fa poc més de set mesos, i és el causant de la COVID-19. En aquest breu període de temps, aquesta malaltia s’ha estès arreu del planeta (coses de la globalització) i ha paralitzat l’economia mundial de manera sobtada i dramàtica. Els indicadors vaticinen un cop enorme a l’economia. A la zona Euro, per exemple, es parla d’una caiguda per sobre del 10% del PIB dels estats (es preveu que Espanya sigui la més colpejada amb una caiguda del 12,8%). Unes dades macroeconòmiques que ja estan afectant i molt a la classe treballadora d’arreu del món i que han provocat, fins i tot, crisis migratòries. La fragilitat mostrada pel sistema econòmic actual està donant peu a noves apostes, una d’elles és el capitalisme natural.
Els especialistes, entre ells l’economista Giorgos Kallis, professor ICREA de la UAB, auguren que la crisi econòmica provocada per la COVID-19 serà molt més dura que la crisi del 2008 degut a què els estats hauran de conviure amb la malaltia fins que es trobi un remei efectiu. Aquesta situació ens portarà a què durant els propers mesos o anys ens trobem en una economia sense creixement i, per tant, amb un canvi de paradigma en l’economia mundial. Una oportunitat per invertir en el capitalisme natural. Un model econòmic de caràcter liberal, però que busca protegir la natura com un recurs escàs. Aquesta protecció de la natura pretén crear un canvi cultural en el capitalisme per tal de fer que els beneficis socials i climàtics siguin considerats actius igual d’interessants per a les companyies que els actius purament econòmics.
El desenvolupament del capitalisme natural o ecocapitalisme es planteja en quatre fases consecutives que han de tenir un impacte gegantí en la nostra societat. En primer lloc, es busca augmentar la productivitat dels recursos naturals, per tant, la seva eficiència. Es continua amb la implantació d’un sistema productiu circular que dona peu, en la tercera fase, a una economia de serveis i no de consum que permet una reducció substancial dels residus. Per acabar, la quarta fase d’aquest ecocapitalisme és la contabilització del capital natural com un actiu més de la companyia.
Aquesta transformació també significa una gran oportunitat de negoci valorada, pel World Economic Forum, en més de 8,84 bilions d’euros i més de 395 milions de llocs de treball d’aquí a finals del 2030, com publica La Vanguardia. Una estimació que es fonamenta en estudis propis que especifiquen tres àmbits d’actuació majoritaris que prometen ser molt rentables aviat. En primer lloc es parla de la implementació d’una microeconomia més sostenible. On el consumidor pugui accedir a una dieta més variada i uns objectes de consum renovables i reutilitzables.
En segon terme s’han estudiat mesures a prendre en el sector de la construcció i les infraestructures, on les inversions per a modernitzar els materials i promoure estudis d’ecodisseny pot arribar a suposar estalvis de fins a 825.000 milions de dòlars a les empreses. Per últim, també s’han exposat els beneficis de promoure l’ús d’energies verdes i renovables, així com programes que permetin reduir la generació de residus fins en un 50%.
Two weeks ago, the professor and researcher of the UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change Ilija Sazdovski was invited to hold a lecture at the European Parliament about the role of innovation in shaping university curricula within the sustainability domain.
Pere Fullana i Palmer és enginyer químic per l’IQS, enginyer industrial per la UAB i doctor en enginyeria industrial per l'URL. Actualment, és el director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic a ESCI-UPF. Ha estat portaveu del sector acadèmic mundial a la clausura de la Cimera de Canvi Climàtic COP25.
Jessica Sánchez García, alumni del Master of Science in Sustainability Management, que ofrece ESCI-UPF junto con la UPF-BSM, ha obtenido el segundo premio de Bienestar Planetario 2023 con su TFM sobre comunicación del cambio climático.
Leave a message