Les administracions públiques després del coronavirus

Les conseqüències del coronavirus faran que ens preocupem més pel que facin les administracions públiques, que tindran una presència més gran tant en despeses com en ingressos, i s’hauran de fer càrrec dels ajuts públics que requereix la recuperació de la pandèmia.

Albert Carreras, director d’ESCI-UPF, apunta en un article del diari Ara que, després de la crisi econòmica de 2008, vam acabar amb una fiscalitat plena de forats on els beneficiats van ser els més rics. La resposta va ser empitjorar els serveis públics, salaris més baixos i una emigració dels joves més qualificats.

Tanmateix l’efecte sobre la qüestió pública canvia amb l’actual crisi. La situació que vivim aquest 2020 per la pandèmia no és comparable a la magnitud de les guerres que viuen altres països, però per nosaltres és una tragèdia econòmica que no tenia aquestes dimensions des de la caiguda del PIB l’any 1936.

Tal com diu Carreras, les protagonistes d’aquesta crisi sanitària són les administracions públiques. Són problemes de salut pública, per tant, és l’hora del sector públic. Els ajuts públics han de ser els que s’encarreguin de les persones i empreses que s’enfonsen. Davant la gran demanda d’aquests ajuts, les comunitats autònomes negocien amb l’estat, i l’estat amb la UE. Aquest “joc polític” donarà peu a més despeses públiques i generació de més impostos.

El que importarà a partir d’ara és qui paga impostos i qui no i per què, afirma Carreras. Aquesta crisi també ens fa valorar la cohesió social del país, mirant la importància del sector educatiu i de la sanitat pública, demanant una protecció pública del medi ambient. Les administracions públiques tindran una presència més gran en les despeses i els ingressos gràcies a l’impacte de caràcter públic de la crisi sanitària i a la quantitat d’esforços que caldrà fer, que superaran els del privat.