Universidad

“Aquest treball em va obrir les portes a un futur millor”

Ona Barrios, alumna de 3r del GNMI, va guanyar el premi al millor Treball de Rercerca

  • Ona Barrios, 21 de Abril de 2020
  • 2 mins de lectura
Treball de Recerca
Foto: Ona Barrios

Ona Barrios, alumna de 3r del GNMI, va guanyar el “Premi ESCI-UPF al Millor Treball de Recerca de Batxillerat en l’àmbit de l’activitat internacional” i va poder gaudir de la beca del 50% de la matrícula del primer curs amb el treball “Com han evolucionat els cànons de la dona?”.

De petita tenia clar què volia ser de gran: enginyera de LEGO, veterinària, doctora, dissenyadora… I quina nena o nen no té somnis? El problema arriba quan és el moment d’escollir el teu camí. Totes aquelles idees que t’havies fet deixen d’estar tan clares. El mateix em va passar quan havia d’escollir el tema del Treball de Recerca: tot el que havia pensat ja no em semblava vàlid ni suficient per fer un bon treball. Vaig entrar en un bucle en la recerca de tema.

La Història sempre m’ha agradat i el meu professor de Batxillerat, en Jordi Pérez, en una classe sobre la Guerra Civil Espanyola, em va obrir els ulls: la dona. Qui si no la dona, havia patit tants canvis al llarg de la seva història, tan social com en l’aparença, la imatge. Així doncs, vaig començar a escriure. Recordo una de les últimes frases que vaig escriure: … i encara ens queda molt camí a fer”.

Van acabar sent 120 pàgines d’evolució dels cànons de bellesa, des de la Prehistòria fins al s.XXI. Vaig aprofundir cada dècada del segle passat: Història, Moda, Maquillatge i Pentinats. Els treballadors de la taquilla del Museu del Disseny de BCN ja em coneixien de les moltes vegades que hi vaig anar, tant per informar-me com per treure fotografies de la secció de moda. També vaig llegir llibre rere llibre, blogs d’història… Un cop acabat el treball, vaig posar-ho en pràctica amb mi mateixa: vaig fer un vídeo adaptant la meva imatge a cada dècada del segle XX.

Va ser el dia 23 d’abril del 2018, Sant Jordi, quan ens van donar les qualificacions. La meva sorpresa va ser que em van cridar a l’escenari per recollir el premi a l’excel·lència pel treball de: Com han evolucionat els canons de la dona?”. Aquest mateix treball més endavant em va ajudar a entrar a la universitat que volia, ESCI-UPF, amb una beca del 50%. La veritat és que no em vaig esforçar més per guanyar aquests premis. Ni sabia que els volia en el moment de fer el treball.

Vaig escollir universitat durant els últims dies per a fer el llistat de preferències. No sabia on estava el meu lloc ni a què em volia dedicar. Cert és que el batxillerat social em va fer veure que volia fer empresa i matemàtiques, sí, matemàtiques. No em veia per res en un laboratori, tinc una forma de ser massa internacional, oberta i expressiva per estar amagada. Suposo que com tothom, vaig anar al Saló de l’Ensenyament i vaig sortir d’allà amb més bosses i papers que informació útil. Si m’esteu llegint, sabeu que és cert. Resumint, que acabava sempre buscant per internet i fent-me una llista.

Va ser en Christian Rovira, director de Comunicació d’ESCI-UPF, qui em va ensenyar la universitat i em va informar. Li he de donar les gràcies. Si no hagués estat per ell, no hauria sabut l’existència de la beca pel treball de recerca i les oportunitats que la universitat em donava. Des d’aquell dia, només tenia una opció al cap: ESCI-UPF.

Vaig presentar el TR al concurs i dues setmanes després, a mitjans de juliol, em van enviar un correu: “Ha estat guardonada amb el 2n premi al treball de recerca en l’àmbit internacional”. Jo estava a la platja amb les amigues. Només recordo posar-me a plorar de l’emoció. Uns dies després vaig anar al centre a buscar el diploma. Era molt feliç. Em sentia important fent-me fotos amb el director de la universitat. Ho havia aconseguit jo sola, amb el meu esforç.

Aquell TR que vaig fer no es va quedar en un simple treball que després guardes i mai tornes a fer-li cas. El tinc imprès i enquadernat i, cada cop que me’l miro, molts bons records em venen a la ment. Aquest treball em va obrir les portes a un futur millor i em va fer veure que som capaços de qualsevol cosa. Mai he estat una noia de 10. Al revés, el meu esforç mai s’ha reflectit en les meves notes. I això és una cosa que m’ha costat d’acceptar des de que tinc memòria. Però aquest treball em va demostrar que si hi poso força de voluntat tinc una recompensa.

No sé si la meva experiència pot motivar algú. Només puc dir que es passen moltes hores fent el treball de recerca i què millor que aprendre del què t’agrada. En el meu cas, en breu, tornaré a trobar-me en una situació semblant… El TFG de 4t de carrera. Però ho afrontaré amb la mateixa filosofia que al batxillerat.

También te puede interesar