Universidad

Reformes, sí; però a mans de qui?

  • Ramon Xifré, 13 de Febrero de 2020
  • 1 min de lectura
Reformes

Escoltem que el remei dels principals problemes econòmics i socials són les "reformes”: millorar la productivitat de les empreses, aconseguir que més persones s’incorporin al mercat de treball en millors condicions, posar la innovació al centre del model productiu. Per millorar el nivell de progrés i cohesió social, hem de “reformar” l’economia i fer-la més competitiva.

Sovint, però, no es diu res sobre qui se suposa que ha d’ocupar-se de dissenyar o de dur a terme aquestes reformes. Aquesta va ser la meva motivació per escriure una petita nota, recentment publicada a la revista Public Money & Management.

En aquest treball examino quines recomanacions es van incloure en els programes d’ajust que va pilotar la troika (Comissió Europea, Fons Monetari Internacional i Banc Central Europeu) per reformar les carreres professionals dels funcionaris de les administracions públiques. Estudio els programes d’ajust de Grècia, Portugal, Xipre, Irlanda i Espanya. Els quatre primers països van ser “rescatats”, és a dir, la troika va imposar una condicionalitat ampla mitjançant programes d’ajust econòmic com a contrapartida per facilitar-los ajuda financera per superar la crisi. En el cas d’Espanya, malgrat que formalment no va ser rescatada sinó que només va rebre ajuda per al sector financer, també va estar subjecta a una condicionalitat important.

Estudiant les condicions que la troika va imposar als estats en problemes, crida l’atenció que els van demanar que fessin moltes coses (més austeritat fiscal, reformes laborals, canvis diversos en el sistema financer), però no apareix cap petició de reformar les carreres professionals al sector públic. I crida l’atenció perquè moltes de les reformes que la troika demana hauran de ser gestionades per les respectives administracions públiques nacionals. Breument analitzo cada cas en particular i això explica que, per exemple, a Irlanda no era necessari demanar moltes reformes en la carrera a l’administració pública perquè ja s’havien adoptat prèviament. Aquest patró, però, no s’observa als altres països.

La conclusió a la que arribo és que hi ha una cosa que no lliga massa en la forma com la troika va prescriure les reformes associades a la condicionalitat econòmica dels programes de rescat. Els programes, els “deures” que es posaven als països, eren molt ambiciosos, però no es contemplava en cap moment que fos necessari introduir canvis en la carrera dels treballadors públics per tal de fer aquests canvis possibles. En el fons, i com a recomanació de futur, subratllo la idea que la credibilitat de tot el procés de reforma està en joc si es fan propostes ambicioses de reforma en política econòmica, però no es reforma el component humà del procés, és a dir, les carreres dels funcionaris que s’hauran d’ocupar d’aquestes reformes.

También te puede interesar