Investigación

“Rara avis”: científiques espanyoles del segle XX

  • Llúcia Ribot, 6 de Febrero de 2020
  • 3 mins de lectura
Dones científiques espanyoles del segle XX
Foto: Shutterstock.com

Descobrim la història de tres dones científiques espanyoles del segle XX, “rara avis” que treballaven en camps de la recerca com la medicina o l’oceanografia i enfrontaven barreres en l’educació superior i l'accés a institucions científiques.

L’expressió llatina “Rara avis” (‘rara au, au estranya’) emprada amb el sentit de ‘persona o cosa excepcional o difícil de trobar’ és la més oportuna per a descriure quin era el paper de les dones científiques en la recerca al segle passat. Pioneres, intrèpides i valentes dones que van lluitar per tenir les mateixes oportunitats que els homes: estudiar una carrera de ciències, arribar a ser investigadores i, fins i tot, guanyadores del premi Nobel. No envà, avui en dia, i gràcies a la seva empremta, la quantitat de guanyadores del premi Nobel ha igualat en 18 anys a tots els obtinguts durant el segle XX complet.

Entre aquestes dones excepcionals podriem citar centenars de noms d’aquelles dones científiques que van marcar la diferència en els camps de la biologia o la química, les matemàtiques o informàtica, l’arqueologia o la geologia, etc. Però, sovint els noms internacionals són més reconeguts que els de “casa”, com és el cas de la química i cristal·lògrafa britànica Rosalind Franklin (1920-1958), responsable de capturar la «Foto 51» que va ser clau per desxifrar per primera vegada l’estructura de l’ADN (una doble hèlix), un dels avenços científics més importants del segle XX.

Per això, avui decidim apropar-nos a la història de tres dones científiques espanyoles que durant el segle passat van fer contribucions significatives en el camp de la recerca, rescatant-les, en alguns casos, del desconeixement.

La història de tres pioneres

Comencem el nostre viatge en la història d’aquestes dones científiques a l’Espanya del segle XX amb la pionera de la genètica: Jimena Fernández de la Vega Lombán (1895-1984), la primera dona en aconseguir la llicenciatura de Medicina de la Universitat de Santiago de Compostel·la, juntament amb la seva germana bessona Elisa Fernández de la Vega (1895-1933). Entre el 1923 i el 1927 va realitzar estudis sobre l’herència mendeliana, els patrons d’herència que són característics dels organismes que es reprodueixen sexualment, amb els investigadors europeus més destacats de l’època. A més, el 1933 (coincidint amb la seva fundació) va ser nomenada directora de la secció de Genètica i Constitució de la Facultat de Medicina de Madrid. Però, a partir de la Guerra Civil espanyola, va abandonar la investigació genètica i va treballar com a metgessa en balnearis.

Passant de la medicina a l’oceanografia, coneixem a l’oceanògrafa Ángeles Alvariño (1916–2005), que va descobrir 22 espècies marines i va ser la primera dona que va participar en una campanya d’investigació a bord d’un vaixell oceanogràfic britànic. Durant la seva carrera, també va participar en diverses campanyes d’investigació a l’Atlàntic i el Pacífic a bord de vaixells oceanogràfics d’Anglaterra, Estats Units, Espanya i Mèxic. Precisament, des de 2012, un vaixell oceanogràfic porta el seu nom. A més, va impartir classes de Ciències Naturals en diversos col·legis i a les universitats de Mèxic i de San Diego (Califòrnia, EUA).

Per acabar, en matemàtiques, María Josefa Wonenburger Planells (1927-2014) se’ns presenta com un referent mundial. Llicenciada en Matemàtiques amb la primera promoció a Madrid (1950), el 1953 es va convertir en la primera espanyola en obtenir una Beca Fulbright per estudiar a la Universitat de Yale (New Haven, Connecticut, EUA) i el 1957 va defensar la seva tesi doctoral centrada principalment en la teoria de grups, sota la supervisió de l’algebrista més important del segle XX, Nathan Jacobson. Amb la tesi acabada, entre 1960 i 1983, primer al Canadà i després als Estats Units, la seva carrera en investigació i docència la va convertir en una admirada algebrista per a gran part de la comunitat científica internacional. Aquest reconeixement, però, contrasta amb el fet que va haver de doctorar-se de nou a Espanya el 1960, ja que el títol obtingut a Yale “no valia” a ulls del règim. Finalment, des de 1983 va romandre apartada del món acadèmic, tornant a Galícia per atendre la seva mare malalta.

Aquest és només un breu repàs sobre la història de tres dones que van marcar la diferència en els seus camps i gràcies a les quals les coses són més fàcils per a les dones d’avui i les de demà. El llistat, però, és molt més llarg i, a les portes de la celebració del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència el proper 11 de febrer, aquest és un bon moment per a recordar-les.

Amb aquest mateix objectiu, Dciencia (bloc de ciència escrit per científics) recupera la història de nombroses figures de científiques espanyoles d’èpoques anteriors, incloent-hi a Zoe Rosinach Pedrol (1894-1973), la primera farmacèutica espanyola en obtenir el títol de doctora, o Ángela Ruiz Robles (1895-1975), inventora, mestra i escriptora considerada precursora del llibre electrònic, a més d’un llarg etcètera que se sumen a les tres anteriors: “Rara avis” en un món dominat per homes que són un exemple perpetu.

També et pot interessar