Marketing

Les xarxes socials als museus

Les institucions culturals encaren el repte de la gestió de l'online

  • Xènia Costa, 6 de Septiembre de 2019
  • 4 mins de lectura
Xarxes socials
Entrada a l'exposició "Velázquez, Rembrandt, Vermeer. Miradas afines" que es pot veure al Prado fins a finals de mes. / Foto: Xènia Costa

Els museus ja no són només sales plenes de quadres que pengen de les parets. En els últims anys han apostat per obrir-se al món digital i a través de les xarxes socials fan difusió de tot allò que passa dins i fora de les seves col·leccions per arribar a un públic més ampli i fidelitzar-lo. Però com se’n surten?

A principis d’estiu l’amor a l’art em va portar a fer una mica més de 1200 km en un cap de setmana. El destí era Madrid, i el motiu de la meva visita exprés eren tres exposicions: Velázquez, Rembrandt, Vermeer. Miradas afines i Fra Angelico y los inicios del Renacimiento a Florencia al Museo Nacional del Prado, i Balenciaga y la pintura española al Museo Nacional Thyssen-Bornemisza.

Aquesta no era la primera vegada que em decidia a fer un viatge llampec per visitar una exposició (i espero que tampoc sigui l’última!), però com és que una millennial com jo s’assabenta de tot això? La resposta és prou clara: les xarxes socials.

Anem a pams. És evident que la meva formació (creueu els dits perquè al final de curs ja pugui dir que sóc graduada en Història de l’Art) i el meu frikisme fan que estigui més al dia que la majoria de gent del què es cou en alguns dels museus nacionals i internacionals més destacats. Però també ho és que aquesta informació ara és infinitament més accessible que no pas uns quants anys enrere.

Per a un millennial o algú de la generació Z, informar-se a través de les crítiques i reportatges dels mitjans de comunicació sobre les futures exposicions és gairebé com parlar del Paleolític. I els museus ho saben. Per això s’estan posant les piles per apropar les seves col·leccions al públic jove i no tan jove. Però com gestionen els grans museus les seves xarxes socials?

La majoria de grans museus estan presents en les principals xarxes socials (Instagram, Youtube, Twitter, Facebook i Linkedin), però no tots ho fan de la mateixa manera ni amb el mateix èxit. Així que fent una radiografia al sector us presento alguns dels perfils que ho estan fent millor i que, si us interessa el món dels museus, heu de seguir sí o sí.

La xarxa on els museus tenen més presència, actualitzen més sovint els continguts i publiquen propostes més creatives és Instagram. Això no ens hauria d’estranyar si pensem que el mitjà més fàcil per comunicar l’art és la pròpia imatge i, d’altra banda, als museus tampoc els passa per alt que és la xarxa on el públic jove està més actiu. Dos dels perfils més destacats són el del Museo Nacional del Prado (Madrid) i el de la National Gallery (Londres). El Prado penja de mitjana entre 3 i 4 publicacions per setmana on dóna a conèixer obres de la col·lecció que no s’exposen o que entre tanta sala sovint passen desapercebudes. Però el que el fa més especial són els seus directes. Des del 2018, els dies laborables, el Prado ofereix als seus seguidors un recorregut per les sales del museu deu minuts abans d’obrir les portes (un cop acabada la retransmissió, el vídeo només està disponible durant les següents 24h).

La National Gallery, en canvi, publica fotos de la seva col·lecció a diari acompanyades per un petit comentari de cada quadre. També cuida les seves stories amb highlights sobre les exposicions en curs, curiositats sobre les obres o amb temes d’actualitat, com quan va penjar un seguit d’stories amb motiu del dia de l’Orgull.

Youtube és una altra xarxa on els museus pengen força contingut, però pocs ho fan de manera atractiva. Un dels que sí que ho fa és el MoMA. El museu de Nova York té organitzat el seu canal per llistes de reproducció que toquen els temes més variats que us pugueu imaginar. Hi podreu descobrir com es munten les exposicions als vídeos Behind the scenes o entendre com es restauren les obres, aprendre sobre art i artistes contemporanis a la llista How to see i, fins i tot, en els vídeos Live Q&A, veure com els professionals del museu responen les preguntes dels usuaris.

D’altra banda, s’ha de dir que ni a Twitter ni a Facebook els museus són gaire originals. Acostumen a fer servir aquestes plataformes per informar dels propers esdeveniments i les exposicions actuals, fan breus comentaris sobre les obres que hi podeu trobar i comparteixen vídeos i notícies relacionades. Un dels perfils de Twitter interessants és el del Museu Guggenheim de Bilbao, que interactua amb els seus seguidors a través de quiz i compartint curiositats de les obres que hi ha exposades amb el hashtag #OnViewNow. I a Facebook, malgrat que per molts sembli que ja no s’hi connecta ningú, també hi ha museus que fan bona feina com el Musée d’Orsay (París) o la Pinacoteca di Brera (Milà). Aquestes dues institucions mantenen el seu perfil actualitzat, comparteixen futurs esdeveniments, vídeos de conferències i de la col·lecció, i el museu de Milà fins i tot posa a prova els seus seguidors amb els enigmes dels Dettagli di Brera.

I finalment, LinkedIn i Pinterest són les xarxes pendents d’explorar. La segona és una xarxa purament “aparador” que ni els grans tenen actualitzada. I, pel que fa a LinkedIn, la veritat és que no són gaires els museus que hi tenen perfil i menys encara els que el porten al dia. Una de les excepcions la tenim a casa nostra. El MNAC actualitza els continguts periòdicament i comparteix els esdeveniments i les exposicions que organitza així com notícies sobre museus i cultura que considera interessants. A més, fa difusió de les notícies que publica al seu blog.

I per acabar volia fer una pinzellada sobre els nous gurus de les xarxes socials, els influencers. Els influencers són una bona manera de veure què és el que es portarà la propera temporada. I aquesta és una idea que es pot aplicar perfectament al món de l’art. A banda de seguir els perfils oficials dels museus, els més frikis també tenim els nostres “influencers” de capçalera, que són un bon canal per informar-se del què està passant en les institucions culturals i per aprendre sobre tècniques, restauració, artistes i quadres que no sempre s’expliquen a classe. Dos dels que tenen més seguidors a Twitter són El Barroquista i Jacopo Veneziani, que també podreu trobar a Youtube i Instagram.

Només dir-vos que fins a finals de mes teniu temps per veure les exposicions que em van portar a fer els 1200 km fins a Madrid. Però si no us interessen el Renaixement i el Barroc… també podeu començar a seguir els perfils dels museus que més us agradin i mantenir-vos al dia de tot allò que organitzen!

También te puede interesar