Universidad

La vigència de Leonardo da Vinci

500 aniversari de la mort del geni renaixentista

  • Xènia Costa, 2 de Mayo de 2019
  • 4 mins de lectura
Foto: Foundry

Personatge misteriós i polifacètic, Leonardo da Vinci va ser molt més que el pintor de la Gioconda. Fem un repàs a les múltiples vessants que conformen la seva figura i els motius pels quals, 500 anys després, el seguim recordant.

Un 2 de maig de 1519, a poc més de 200 quilòmetres de París, Leonardo da Vinci moria al castell de Clos-Lucé (Amboise). Als 67 anys s’apagava la vida d’un dels artistes més admirats i enigmàtics del Renaixement que havia passat els seus últims tres anys a França, acollit per Francesc I, un dels reis amb més cultura humanista de l’època. D’aquest fet avui se’n celebren, ni més ni menys, que 500 anys.

I la veritat és que no són gaires els artistes que puguin presumir de mantenir una popularitat tan alta 500 anys després de la seva mort. Avui en dia l’obra de Leonardo segueix sent molt cotitzada i continua movent milions, ja sigui pel nombre de visitants que atrau als museus com per les enormes quantitats que encara aconsegueix desembutxacar dins el mercat de l’art.

Només cal pensar en la recent restauració de l’Adoració dels Mags als Uffizi de Florència (acompanyada d’una potent campanya de màrqueting), les cues que s’acumulen a Santa Maria delle Grazie de Milà per contemplar el que queda del Sant Sopar i l’arxiconeguda Gioconda, un dels motors perquè el Louvre rebés més de 10 milions de visites el 2018.

Tampoc cal oblidar la polèmica del Salvator Mundi a la casa de subhastes Christie’s de Nova York del novembre del 2017. Venuda pel “mòdic” preu de 450 milions de dòlars és fins al moment l’obra més cara venuda en una subhasta. El més absurd de tot, però, és que no hi ha consens sobre l’autoria d’aquesta obra: els experts discuteixen la possibilitat que el Salvator Mundi hagués sigut pintada pel taller de Leonardo (però no pel propi artista), per un deixeble o per un seguidor.

Una cosa és clara: Leonardo encara aixeca passions. S’ha de reconèixer que tant la figura del pintor florentí com les seves obres més conegudes han aconseguit traspassar les parets dels museus i les pàgines dels llibres d’Història de l’Art per passar a formar part de la cultura pop. Des de les reinterpretacions de l’obra de Leonardo de Marcel Duchamp primer i Andy Warhol, el màxim exponent del Pop-Art, després; fins a tots els tipus de merchandising imaginable, passant pels memes i les cançons trap.

The Last Supper, Andy Warhol, 1986 (MoMA). / Foto: Sharon Mollerus

Però, per quin motiu 500 anys després de la seva mort seguim trobant la figura de Leonardo tan captivadora?

Primer cal entendre l’artista en el seu context. Leonardo es forma a la Florència de finals del segle XV, una de les ciutats més efervescents de l’època. Gràcies al boom econòmic i el desenvolupament de la banca, unes poques famílies comencen a aglutinar bona part de la riquesa i el poder de la ciutat (com en el cas dels Medici). Aquestes famílies, a banda de mirar pels propis interessos econòmics, tenen una especial atenció per la cultura i la promoció de les arts, de manera que afavoreixen la creació artística i el mecenatge.

Durant aquest període, i en bona mesura gràcies a les contribucions del mestre renaixentista, es produeix un important canvi respecte la consideració dels artistes. A través de l’estudi amb profunditat de la matemàtica i la geometria, els artistes passen de ser considerats com a simples artesans a ser apreciats com a intel·lectuals. Aquesta va ser la manera com Leonardo va aconseguir treballar per algunes de les famílies més poderoses del moment com els Medici, els d’Este o els Sforza.

D’altra banda, una característica que sovint es remarca en la figura de Leonardo és la seva capacitat excepcional per conrear les disciplines més variades. Tot i que molts artistes del Renaixement van dedicar-se a més d’un art (és normal trobar pintors que treballessin l’escultura, o arquitectes que també esculpissin), Leonardo va anar més enllà. Sabem que era pintor, arquitecte i enginyer militar; però també va desenvolupar carrera com a escenògraf, músic, tractadista i diplomàtic, entre altres.

Ara bé, allò que el fa més especial és la seva capacitat per observar el món que l’envoltava i estudiar minuciosament cada detall de la natura. Flors, plantes, animals i el propi ésser humà van ser objecte d’estudi del mestre florentí i aquest interès es filtra en tota la seva producció artística i literària. Si agafeu una de les seves obres primerenques, com és L’Anunciació, veureu amb quina verosimilitud dibuixa les ales de l’àngel (que remeten l’estudi del vol dels ocells) o la rigorositat amb què representa el paisatge. Un altre dels exemples de la cura per la representació naturalista són els seus tractats d’anatomia, d’on destaca la imatge mundialment coneguda de l’home vitruvià. D’aquesta vessant de Leonardo se’n deriven també alguns dels seus invents més coneguts, com el prototip d’helicòpter, l’escafandre o la versió rudimentària de la bicicleta.

L’última clau per entendre l’envergadura del personatge és la important xarxa de contactes que va teixir i que, entre d’altres coses, li van permetre moure’s per un bon grapat de territoris: Florència, Milà, Màntua, Venècia o Roma són algunes de les destinacions que van hostatjar l’artista. Cal imaginar la Itàlia d’aquell moment com un microcosmos de territoris independents (i sovint enfrontats) que es regien per poders i maneres de fer molt diferents. Això va permetre a Leonardo entrar en contacte amb diversos cercles artístics i intel·lectuals i enriquir els seus coneixements, alhora que donava a conèixer la seva obra i les seves inquietuds.

Com dèiem al començament, els últims anys de la seva vida els passà a França, treballant a la cort de Francesc I, un dels monarques més importants de l’època i amb una gran vocació humanista. Allà va dedicar-se a aprofundir les seves recerques científiques i va actuar com a mestre de cerimònies en més d’una ocasió. Fins al final de la seva vida, Leonardo va congeniar humanitats i ciència, convertint-se en una de les figures més exemplars del què entenem com a home del Renaixement.

Després d’aquest recorregut per alguns dels motius que expliquen perquè la fama de l’artista arriba fins als nostres dies, no és d’estranyar la gran quantitat d’exposicions que museus i institucions d’arreu li dedicaran durant aquest any per celebrar el 500 aniversari de la seva mort. París, Florència, Milà o Londres són només algunes de les ciutats que tenen programats actes per homenatjar Leonardo: una oportunitat excel·lent per fer turisme i aprendre una mica més sobre el geni renaixentista.

También te puede interesar