Investigación

Diada de Sant Jordi

Un viatge literari per descobrir el món

  • Llúcia Ribot, 23 de Abril de 2019
  • 2 mins de lectura
Mapa del món de mitjans de la dècada de 1800, representant els hemisferis occidental i oriental
Mapa del món de mitjans de la dècada de 1800, representant els hemisferis occidental i oriental

En aquesta diada de Sant Jordi, ens apropem al 'Diari del viatge d'un naturalista al voltant del món' de Charles Darwin, publicat l’any 1839, per a conèixer la travessia que va portar al naturalista anglès a descobrir la seva vocació a bord del vaixell HMS Beagle.

El viatge de l’HMS Beagle, una embarcació de la Marina Reial Britànica, pretenia continuar amb els treballs cartogràfics de la costa sud-americana, a més de circumnavegar el món per aconseguir una determinació més exacta de la longitud terrestre. Amb aquest objectiu, el 27 de desembre de 1831 el Beagle va partir del port de Devonport, dic naval de Plymouth (Anglaterra), per iniciar una expedició de cinc anys per les dues costes d’Amèrica del Sud, Galápagos, Tahití, Nova Zelanda, Austràlia, Tasmània, l’illa de Keeling, Maurici, Brasil i les Açores.

El comandant del Beagle, el capità FitzRoy, havia manifestat el seu desig de què algun científic els acompanyes a bord i un jove Charles Darwin de 22 anys i recentment graduat va ser acceptat com a naturalista sense sou en l’expedició. Aquest viatge, el portaria a descobrir els paisatges i éssers vius que habitaven les zones inexplorades del món: “Em sembla que res hi ha tan profitós per a un naturalista jove, com un viatge per apartades terres”, deia Darwin. “Àfrica, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, són noms sonors que es pronuncien amb facilitat; però només després d’haver navegat durant setmanes senceres al llarg de les seves costes, s’arriba a comprendre com immensos espais impliquen aquests noms en el nostre globus”, explicava el naturalista.

Les escales podien durar només dies o, de vegades, mesos, permetent al jove naturalista fer excursions terra endins. “Són molts menys els dies d’escala en els ports en comparació amb els molt llargs passejos pel mar”, escrivia Darwin a les pàgines del seu diari. I afegia: “L’oceà és una solitud angoixant, un desert d’aigua, com l’anomenen els àrabs. Cert és que ofereix alguns espectacles dignes d’admiració, com, per exemple, una nit de lluna, en què brillen en el cel innombrables estrelles i els vents alisis inflen les blanques veles del vaixell”.

En les seves recerques científiques, va observar als nadius i va analitzar i recol·lectar mostres de l’abundant flora i fauna; plasmant en els seus quaderns de viatge tots els detalls de les espècies que trobava en el seu camí. Totes aquestes descripcions de les espècies animals i vegetals, i els costums dels habitants dels territoris que va explorar, van quedar recollides en el seu ‘Diari del viatge d’un naturalista al voltant del món’. A l’illa de Tahití, per exemple, el va sorprendre l’encant dels seus habitants: “res m’ha alegrat més que els seus habitants. En l’expressió dels seus rostres hi ha una dolçor que prohibeix d’entrada pensar en el salvatge, i una intel·ligència que mostra que s’avancen a la civilització”.

El final del viatge i de l’expedició va arribar el 2 d’octubre de 1836, quan el Beagle va retornar al port de Falmouth, Anglaterra, després de cinc anys d’expedició. Com a resultat de les observacions dutes a terme durant el viatge, Darwin va editar una de les seves obres més emblemàtiques: Zoologia del viatge de l’HMS Beagle, que es va publicar en cinc parts dedicades a mamífers, fòssils, aus, peixos i rèptils, respectivament; entre febrer de 1838 i octubre de 1843.

Anys després, Charles Darwin es referiria a aquest viatge com “l’esdeveniment més important de la seva vida”. Les seves observacions, anàlisi i anotacions de l’expedició, li van servir d’inspiració per a formular la seva famosa teoria de l’evolució biològica per selecció natural, exposada per primera vegada en el seu llibre ‘L’origen de les espècies’, publicat l’any 1859.

También te puede interesar