Negocios Universidad

Dia de la dona

De la conciliació a la coresponsabilitat

Els somnis de joventut quallen a la maduresa

  • Joana Amat, 5 de Marzo de 2019
  • 2 mins de lectura
Foto: Shutterstock

Als anys 70 pensàvem transformar el món. Sortíem d’una trista i rígida dictadura i volíem avançar ràpidament cap on eren la resta de democràcies europees: reconeixement de la dona, personal i professional, lleis noves com el divorci o l’avortament, etc.

Ens semblava que corríem i que arribaríem a la igualtat real immediatament. Va ser un miratge. Tots veiem on som avui i el que falta encara per fer!

És cert que vam avançar i que moltes lleis es van posar al dia, però la societat no avançava culturalment.

La meva germana i jo, dues noies joves professionals, teníem greus problemes per fer-nos un lloc dins el sector immobiliari. Ens deien “Què volen aquestes nenes?”, frase que amagava un gran menyspreu. Vam decidir que tindríem una empresa únicament de dones i que seríem les millors. Volíem demostrar que les dones soles ens en podem sortir en un sector totalment masculí.

No va ser fàcil. En aquella època sense guarderies ni esplais d’estiu vam haver de fer servir la imaginació per poder retenir el talent de les nostres dones: sis setmanes de vacances l’any, innovar molt, teletreball, call center de suport, maternitat a la carta i un munt de petites coses per tal de poder seguir mantenint el nostre repte de ser dones i persistir en l’excel·lència. Val a dir que aquest repte ens va fer millorar en molts aspectes, sobretot en els tecnològics, i entre totes vam situar l’empresa allà on volíem.

No va ser fins l’any 2008, amb la Llei d’Igualtat, que nosaltres vam fer el camí contrari al de tantes empreses: vam incorporar homes en una empresa de dones. No va ser fàcil aleshores i encara no tenim paritat, però caminem per aconseguir-ho.

Malgrat que anàvem prenent mesures de conciliació, totes les que podíem, a poc a poc vam veure que la conciliació segurament era un pas necessari per posar les dones al mercat de treball, però a la vegada era una trampa, doncs el que realment va generar era superwomen: dones estressades intentant fer-ho tot molt bé, tant a la llar com a l’empresa, oblidant que la família, tenir fills en especial, és un projecte de dos i que la societat no reflectia aquests canvis, ja que els homes no participaven o molt poc en les tasques i responsabilitats de la cura i la llar.

La inquietud pel món de la dona i la igualtat em va portar a entrar a FIDEM (Fundació Internacional de la Dona Emprenedora), on es treballa per ajudar a les dones que volen emprendre el seu propi futur empresarial. Avui tinc l’honor de presidir l’associació  i una de les tasques que hem impulsat conjuntament amb un grup de mares joves professionals, MATERS, és el projecte COPERSONA que té com a finalitat la recerca d’un nou model de coresponsabilitat social que sigui sostenible i que es pugui implementar al nostre país.

Volem aconseguir que l’home entri a la llar perquè la dona no hagi de deixar mai la seva vida professional, ja que la independència econòmica és la primera llibertat de la dona. Per fer-ho hem posat el focus als 3 primers anys de la vida del nadó, que és quan es prenen les decisions familiars de la cura. Metges, llevadors, assistents socials, mestres, catedràtics, empresaris, caps de recursos humans i sindicats, tots junts a la recerca del mateix objectiu, amb el compromís que, un cop trobat el nou model, s’iniciarà una segona etapa que serà més lenta, però imprescindible i que és la de treballar pel canvi cultural que segur comportarà aquest nou model, des de la base de la societat.

Ens hem compromès a aconseguir canviar les regles del joc i que aquest segle XXI sigui el segle de la igualtat, malgrat les amenaces que van sortint arreu, fruit segurament de la resistència al canvi. Estem segurs que ho aconseguirem.

También te puede interesar