Back

Bioinformatics ESCI-UPF

Ada Lovelace i el primer codi de programació

Ada Lovelace
Foto: Store Norske Leksikon

Ada Lovelace va ser la primera persona a formular un codi de programació. La primera programadora de la història, matemàtica i precursora de la computació va plantejar les seves idees 100 anys abans de l’existència dels ordinadors.

Augusta Ada Byron King (1815-1852), més coneguda com Ada Lovelace, va néixer en el si d’una família aristocràtica d’Anglaterra. El seu pare va ser el famós poeta romàntic lord Byron, tot i que Lovelace gairebé no el va conèixer: els seus pares es van separar quan tenia pocs mesos de vida i no el va tornar a veure mai més.

La mare d’Ada Lovelace es va convertir en la seva única tutora legal i va tenir una important influència en la seva educació. A causa del rancor que guardava per les múltiples infidelitats de lord Byron, lady Byron va decidir que Ada només rebria classes de Matemàtiques i Ciències, deixant de banda les Humanitats per evitar que seguís els passos del seu pare.

Des de ben petita, Ada Lovelace va mostrar molt d’interès per la ciència i la tecnologia, va visitar fàbriques arreu del país per veure com funcionaven les diferents màquines i, degut a la seva posició social, va entrar en contacte amb intel·lectuals i científics de l’època. Entre aquests, destaca la matemàtica i astrònoma Mary Somerville, la primera dona acceptada a la Royal Society of Astronomy.

A través de Mary Somerville, Ada Lovelace va conèixer el seu futur marit, William King, i el matemàtic i inventor Charles Babbage. William King, comte de Lovelace (d’aquí el cognom amb què se la coneix), també era un apassionat de la ciència i, a diferència del que acostumava a passar en aquella època, va permetre que la seva esposa continués dedicant-se a estudiar després del matrimoni. Charles Babbage, amb qui Ada Lovelace va establir una bona relació d’amistat i va intercanviar reflexions per correspondència, va ser l’inventor de la màquina analítica i va tenir una important influència en el plantejament de les teories de la matemàtica anglesa.

La màquina analítica de Babbage, tot i que no es va arribar a construir mai, està considerada com un dels primers proto-ordinadors. L’objectiu de Babbage era crear una màquina capaç de realitzar tot tipus de càlculs a partir de la lectura d’instruccions dissenyades amb targetes perforades. Aquesta idea, que anys més tard s’acabaria portant a terme, partia del mecanisme dels telers Jacquard, que aconseguien crear un gran nombre de brodats i filigranes a través de les targetes perforades.

La gran contribució d’Ada Lovelace al món de la informàtica i de la programació, de fet, està estretament lligada a la màquina analítica de Babbage. El 1843 la revista Scientific Memoirs va encarregar-li la traducció d’un article en francès, llengua que ella dominava, escrit per un estudiant italià que havia assistit a una classe magistral de Babbage on explicava el funcionament de la màquina analítica.

Ada Lovelace va traduir l’article però, a més, hi va afegir una àmplia secció de notes amb les seves aportacions i reflexions personals. En aquest apartat, Lovelace va crear el primer codi de programació: les instruccions perquè la màquina analítica calculés la seqüència dels nombres de Bernoulli. D’aquesta manera, va explicar el funcionament del proto-ordinador i del que avui es coneix com a algoritme informàtic.

D’altra banda, en les seves notes, Lovelace va ser capaç de veure el gran potencial de la computació. Va afirmar que les màquines podrien fer anàlisis molt més ràpides i profundes que els humans i va considerar que la màquina de Babbage no només podria fer càlculs, sinó que també podria processar tot tipus d’informació si se li donaven les instruccions adequades.

Tot i que en un primer moment va creure que seria factible, Ada Lovelace va acabar rebutjant la possibilitat que les màquines poguessin arribar a pensar i crear per elles mateixes. Una idea que, com a bons escriptors romàntics, segur que hagués agradat al seu pare o a Mary Shelley i que avui és tota una realitat: la Intel·ligència Artificial.

Degut a l’època en què va viure, on es considerava que les dones no estaven capacitades per ser grans pensadores científiques, Ada Lovelace va firmar la seva contribució al món de la computació amb les inicials AAL (Augusta Ada Lovelace) per ocultar la seva identitat. Lovelace va morir pocs anys després de la publicació del seu article, amb 36 anys, a causa d’un càncer d’úter.

Fins al 1953 no es va publicar la primera edició del seu article firmat amb el seu nom complet i, progressivament, la seva figura va ser redescoberta al llarg del segle XX. El 1979 el Departament de Defensa nord-americà va retre-li homenatge en batejar un llenguatge de programació amb el nom Ada i, actualment, cada any, el segon dimarts d’octubre se celebra el Dia Ada Lovelace per commemorar la feina de totes les dones que es dediquen a la tecnologia, la ciència, l’enginyeria o les matemàtiques. A dia d’avui, el seu nom també ha quedat vinculat a moltes iniciatives que uneixen dones i tecnologia, com és el cas d’Adalab o AdaLoveDev.

We also recommend you