Bioinformatics

Science Bits: Entrevista a Adrià Pérez

Machine learning per millorar les simulacions moleculars

  • December 02nd, 20
  • 2 mins de lectura
Machine Learning Adrià Pérez
Foto: Adrià Pérez

Adrià Pérez, bioquímic i estudiant de doctorat al grup de Computational Biophysics on apliquen tècniques de machine i deep learning per al desenvolupament de fàrmacs, ens acosta la seva recerca i les seves opcions de futur.

Adrià Pérez, format en Bioquímica, va cursar el màster en Bioinformàtica a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i, actualment, és estudiant de doctorat de Computational Science Laboratory al GRIB-UPF. Comparteix la seva trajectòria professional i personal per arribar a ser investigador.

Explica’ns què vas estudiar i per què ho vas escollir.

Vaig estudiar el grau de Bioquímica a la UAB. Principalment la vaig escollir per la seva versatilitat comparada amb altres carreres de la branca “bio”, ja que també dubtava sobre si fer Química. Quan més endavant vaig estudiar el Màster en Bioinformàtica de la UPF, també ho vaig fer per, en part, guanyar versatilitat i flexibilitat.

Pensaves dedicar-te a la recerca quan vas acabar el grau? Què et va motivar a dedicar-te a fer recerca?

La veritat és que no ho tenia massa clar i no m’ho havia plantejat massa. Com molts, crec que em vaig llançar a una carrera universitària sense tenir molt clara la idea de quin seria el meu futur professional. No va ser fins que ja acabava el màster que se’m va presentar la possibilitat de fer un doctorat. Tot i que no tenia massa clar el meu futur en la recerca, vaig veure en el doctorat un repte personal que necessitava i que m’ajudaria de cara al futur a tenir clares les meves preferències professionals.

Quines línies de recerca seguiu al vostre laboratori? Ens podries explicar en què consisteix la teva investigació?

Les línies de recerca que seguim al nostre laboratori han anat mutant des de que vaig entrar-hi. Vaig arribar al laboratori volent treballar en simulacions moleculars aplicades a proteïnes i “drug discovery”. Però ja el primer any al laboratori, ens vam anar centrant cada cop més en les innovacions en l’aprenentatge profund (deep learning) i xarxes neuronals (neural networks) per a aplicar-les al camp del desenvolupament de fàrmacs. En el present, estem molt més centrats en machine learning i intel·ligència artificial, on fins i tot tenim gent treballant en reinforcement learning sense cap connexió amb la biomedicina. Tot i així, no ens hem separat de les simulacions, ja que el meu projecte de doctorat consisteix en aplicar tècniques de machine learning per a millorar el rendiment i les possibilitats de les simulacions moleculars.

Què tens pensat fer quan acabis el doctorat?

Només tinc clares dues coses: que vull quedar-me a Barcelona i que no vull continuar per la via acadèmica a llarg plaç. Tot i que estic obert a fer un postdoctorat, no em veig dedicant-me tota la vida a la recerca acadèmica, sobretot perquè l’estil de treball a realitzar no va amb mi. Estic bastant obert a diverses opcions, tant de treball en farmacèutiques com d’anàlisi de dades o desenvolupament de software. Tanmateix, no vull donar la imatge que no m’ha agradat la meva experiència al doctorat, al contrari, crec que ha sigut una experiència molt necessària per a mi i estic content d’haver decidit fer-lo.

Amb quines activitats complementes la teva vida professional?

Més que complementar la vida professional amb altres activitats, considero que la vida professional és un complement a les meves activitats principals (encara que hi dedico moltes hores perquè d’alguna cosa s’ha de menjar). El contacte amb amics i família és essencial, encara que cada cop és més complicat. El cinema és la meva passió, seguida de la música i mato les hores amb els videojocs (que no mentiré, en son moltes). M’agradaria tenir el temps i l’atenció per llegir més, però desgraciadament sóc mil·lenial i la capacitat de centrar-me més de 5 segons en qualsevol cosa la vaig perdre als dotze anys.

Què li diries a algú que estigui acabant el grau en Bioinformàtica?

Que tingui en compte la versatilitat que dóna estudiar un grau com el de Bioinformàtica i que no es tanqui cap porta. Afegiria que sempre s’està a temps de canviar de camp o de feina i que les decisions que prengui ara no tenen perquè sentenciar el futur. La vida professional pot ser molt flexible i més en aquests temps. I, per experiència pròpia i pel què em diuen familiars més grans, mai acabes de tenir clar què fer amb la teva vida, aquesta incertesa et pot acompanyar molt de temps.

 


Alexis Molina, alumni del BDBI
Laura Serra, alumna del BDBI

También te puede interesar