Infodèmia, manipulació i propaganda

• #Coronavirus

• Share it:

Homer parlava de complots dels déus contra els mortals, a l’edat mitjana eren les bruixes. Els humans hem buscat explicacions complexes a certs fets “inexplicables” des de l’inici dels temps. I, també des de sempre, qui ha difós aquesta informació ha aconseguit, no només despertar desconfiança i generar desconcert, sinó manipular grans grups de gent i abraçar el poder. La por és molt poderosa.

El coronavirus va ser creat en un laboratori xinès, s’escampa a través de la xarxa 5G i al darrere hi ha Bill Gates que vol inocular un xip a tots els humans per controlar-nos. Aquestes són només algunes de les teories conspiratives que hem sentit i vist defensar per personatges més o menys seriosos. Però hi ha d’altres notícies que, en funció del canal a través del qual ens arriben, tenen molta més credibilitat i estem més predisposats a confiar-hi. Amb això juguen els governs de molts països.

El New York Times ha fet un seguiment de la imatge que projecta el govern xinès fora de les seves fronteres, evidentment l’aparell intern és molt més exhaustiu, i ha analitzat milers de tweets en anglès dels principals mitjans de comunicació xinesos, així com de diplomàtics i polítics.

La propaganda xinesa (entenent propaganda tal com recull el DIEC: “discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l’opinió pública” i també “associació que té com a fi difondre una doctrina”) ha gestionat la crisi del coronavirus de la següent manera:

• difondre el missatge a través de mitjans “rigorosos i creïbles”: multiplicar els noticiaris en anglès, però també fer que molts dels seus ambaixadors arreu del món siguin actius a Twitter

• induir l’optimisme: ensenyar tot el que el govern feia per lluitar contra el virus (aixecar hospitals en dies, donar de menjar a la població, etc), donar veu als que tenien opinions positives sobre la gestió del govern (gent del país i personalitats estrangeres) i, sobretot, callar els testimonis dels crítics

• protegir la imatge de Xina: mostrar què fa la Xina cap a fora (personatges famosos com Jack Ma van fer donacions de mascaretes o kits de test a d’altres països) i ensenyar com tot el món, excepte els EUA, treballava en la mateixa línia

• qüestionar l’origen del virus: epidemiòlegs xinesos van afirmar que potser l’origen del virus no era Wuhan i polítics van confirmar que s’està fent una investigació

El què està clar és que estem davant de la creació d’un nou discurs que posa en dubte el missatge “oficial”. Amb la crisi del coronavirus hem vist com l’anomenada “infodèmia”, excés d’informació certa i falsa que genera alarma, està provocant sentiments desconcertants cap als governants, els científics i, el què és pitjor, moviments que poden causar greus problemes de salut pública, com la negativa a vacunar-se.