LCA4Climate

Impacte del confinament sobre la dieta

  • September 03rd, 20
  • 1 min de lectura
Impacte dieta confinament
Foto: static.parade.com

Un estudi en el que han participat investigadors de la Càtedra UNESCO ESCI-UPF analitza els impactes ambientals i nutricionals dels canvis en la dieta que s’han sofert a Espanya durant el confinament per causa de la COVID-19.

Un estudi publicat recentment i en el que hi han col·laborat Laura Batlle, Alba Bala i Pere Fullana de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic d’ESCI-UPF analitza els impactes nutricionals i mediambientals dels canvis en els patrons alimentaris que s’han produït pel confinament per COVID-19 a Espanya.

La pandèmia de coronavirus i la malaltia COVID-19 han fet que la majoria de països del món hagin hagut de recórrer al confinament parcial o total dels ciutadans com a mesura per aturar la propagació del virus i evitar el col·lapse del sistema sanitari. Aquesta mesura que, a curt termini ha estat positiva pel que fa a medi ambient (millora de la qualitat de l’aigua i de l’aire, sobretot en àrees urbanes), no ha tingut la mateixa repercussió sobre els canvis en els hàbits alimentaris provocats pel fet d’estar-se a casa (malbaratament del menjar), no fer esport i fer teletreball (amb el sedentarisme i l’estrès que això ha suposat).

L’estudi ha aplicat la metodologia de l’anàlisi de cicle de vida i una unitat funcional basada en l’energia i els nutrients per comparar dietes. Es van estudiar 3 impactes ambientals: el potencial d’escalfament global, la petjada d’aigua blava i l’ús del sòl. I es van dissenyar 7 escenaris de dietes: 2 dietes pre-COVID (corresponents als mesos de març i abril 2019), una dieta COVID i 2 dietes alternatives (una basada en les Pautes Dietètiques Nacionals i una altra basada la dieta planetària per a la salut).

Els resultats de l’estudi indiquen que la dieta COVID ha suposat una ingesta més gran d’energia i una qualitat nutricional inferior, respecte la dieta pre-COVID. Així com un impacte ambiental més elevat (entre un 30% i un 36%) si ho comparem amb els patrons alimentaris d’abans del confinament.

A més, l’estudi planteja la necessitat de més investigacions per avaluar que els aliments siguin assequibles i per veure l’evolució dels patrons alimentaris post-COVID. També es suggereix la necessitat de definir pautes per donar a conèixer comportaments alimentaris sostenibles, en cas de futurs confinaments, i la introducció d’indicadors de sostenibilitat dins de les Pautes Dietètiques Nacionals.

También te puede interesar