Bioinformatics University

En record a Lluís Gesa

  • Christian Rovira Grueso, July 24th, 20
  • 4 mins reading time
Lluís Gesa durant el projecte LISA Pathfinder
Lluís Gesa en l'època en què treballava al projecte espacial LISA Pathfinder.

Christian Rovira, director de Comunicació, explica com va començar la relació d’aquest departament amb el professor del Grau en Bioinformàtica, Lluís Gesa. En Lluís va morir fa poques setmanes, durant el confinament. Va saber transmetre il·lusió, passió i ganes. Era un professor molt estimat i, a Comunicació, tots l’apreciàvem. Et trobem a faltar i et recordarem.

Una de les feines que fem des de Comunicació és monitoritzar dades, moltes dades. Per fer-ho fem servir eines diverses com Google Analytics i Google Trends per millorar el SEO dels nostres articles i pàgines web, SEMRush per saber què fa la nostra competència o Salesforce per analitzar l’impacte de les nostres accions de màrqueting. També rastregem les xarxes socials per detectar, entre els nostres estudiants, alumni i professors, persones que opinin i que siguin susceptibles d’acabar escrivint algun article per a ESCIUPFNews.

Així va ser com el 9 d’abril del 2019 vam descobrir el professor Lluís Gesa a Twitter. Mantenia una afable conversa amb alumnes del Grau en Bioinformàtica sobre la relació que hi havia entre la seva assignatura, Enginyeria de Software i Katie Bouman, l’enginyera informàtica doctorada al MIT responsable d’obtenir la primera “fotografia” d’un forat negre.

El dia següent, en Lluís estava emocionat. S’havia de fer una roda de premsa des de 7 punts diferents del món per mostrar la primera imatge del M87. La imatge del forat negre obtinguda gràcies al software desenvolupat per l’equip de la Katie que llegia i analitzava els milers dades obtingudes per 8 radiotelescopis. Malgrat els nervis i l’emoció, en Lluís va buscar temps per atendre la nostra trucada i parlar sobre les seves classes, els alumnes del grau i les seves passions: els ordinadors, el software i l’espai. 

La Meritxell Noguera va veure ràpidament que davant nostre teníem un col·loborador en potència per a ESCIUPFNews i de seguida li va demanar que escrivís un article. El 17 d’abril vam publicar Enginyeria d’un forat negre, però en van venir molts més: Un software que ens va portar fins a la Lluna, L’efecte 2000 compleix 20 anys i Commemorem 50 anys de l’accident de l’Apollo 13. A més de l’entrevista que ens va concedir, amb el seu cap, quan es va descobrir un exoplaneta en un sistema on no s’esperava, projecte del que ell n’era un dels autors.

En Lluís Gesa era enginyer informàtic, professor del Departament de Ciències de la Computació de l’Escola d’Enginyeria de la UAB, investigador i coordinador de software a l’Institut de Ciències de l’Espai / Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (ICE/CSIC-IEEC) i professor al Grau en Bioinformàtica. Com ell mateix va explicar a la xerrada que va fer a la Sala d’actes el passat 15 de gener, va descobrir la seva passió quan tenia 11 anys. Des de llavors va saber que volia dedicar la seva vida a treballar amb ordinadors.

Desconec si a l’edat d’11 anys va arribar a imaginar que els seus somnis el durien tan lluny com per acabar treballant en un projecte tan espectacular com el LISA PathFinder de l’Agència Espacial Europea i que tenia com missió provar les tecnologies necessàries per al futur observatori d’ones gravitacionals a l’espai. El projecte era tan complex i costós que l’ESA va decidir realitzar un assaig que va durar 10 anys per comprovar si era viable. 

L’IEEC-CSIC es va encarregar de dissenyar i construir l’ordinador que controlava els experiments científics i de tot el software que s’hi executava i en aquesta programació hi va estar implicat en Lluís. L’informàtic, que venia del món del software comercial i no tenia cap experiència a fer un software d’espai, va descobrir el seu nou hobby, com ell deia, perquè “vaig estar al lloc adequat en el moment oportú”.

El 3 de desembre de 2015, la sonda va iniciar un viatge de 6 setmanes fins al punt d’òrbita escollit, L1 de Lagrange, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en direcció al Sol. Tal i com li agradava explicar al Lluís als seus alumnes, hi va estar 1 any i mig “jugant”, o el què en realitat significava, comunicant-se i captant milers de dades del LISA PathFinder, fins que el 30 de juny de 2017 van enviar la darrera ordre i la sonda es desactivar per sempre.

Aquest 27 de maig, en ple confinament pel coronavirus, s’havia d’enlairar des del Centre espacial John F. Kennedy, el coet Falcon 9 amb la càpusla Crew Dragon Demo 2 de l’empresa SpaceX amb dos astronautes a bord: en Douglas Hurley (53) i en Robert Behnken (49). Va ser el primer vol privat espacial orbital tripulat que es llençava des de sòl nord-americà des de 2011 i formava part del programa Commercial Crew Development, finançat pel govern dels Estats Units i administrat per la NASA. 

El desplegament comunicatiu preparat per la NASA i l’empresa d’Elon Musk va ser simplement espectacular, combinant l’opinió i l’experiència d’astronautes veterans amb les habilitats comunicatives de joves científics que durant 5 hores van fer de presentadors d’aquell esdeveniment. Cadascun des de casa seva, en Lluís i jo ho vam seguir pel canal de Youtube d’SpaceX i ho vam comentar per Twiter, conscients que aquell dia era un punt d’inflexió en l’exploració espacial i que es posaven les bases per a futures missions a la Lluna, Mart i més enllà.

El pronòstic de mal temps va fer que, 16 minuts abans del llançament, la missió es posposés fins el dissabte 30 de maig, però en Lluís ja no ho va arribar a veure. El mateix dissabte 30, mentre mirava l’enlairament en directe, vaig rebre una trucada que em va anunciar que en Lluís ens havia deixat. El 2020 és va tornar una mica més fosc, encara, si és que allò era possible, però quan ho vaig comunicar a l’equip, l’Isa Rovira em va recordar una frase que en Lluís sempre deia als seus alumnes: “Never surrender”.

Que l’espai et sigui lleu. 

We also recommend you