University

John Gray enterra el projecte liberal

  • Miguel Cabré, May 04th, 20
  • 4 mins de lectura
John Gray
John Gray. / Foto: Wikimedia Commons

El Dr. John Gray analitza el panorama polític que està provocant la crisi de la COVID-19. La caiguda del projecte neoliberal sembla una certesa quan es fa palesa la fragilitat humana.

Les setmanes que portem confinats a casa no paren de créixer i amb la quarantena superada des de fa dies, segurament tots ens hem adonat que aquesta crisi va més enllà de la “simple grip” que defensa encara Donald Trump. En les darreres setmanes hem pogut veure notícies que ens informaven de la gravetat dels fets que està provocant aquesta situació arreu del món, però molts cops hem oblidat mirar més enllà. Qui sí que ho ha fet és John Gray en un article publicat a El País. Per a Gray, aquesta situació serà un punt d’inflexió en la història de la humanitat, però per què?

El Dr. John Gray (1948) és un filòsof polític britànic que ha centrat els seus estudis en la filosofia analítica, així com en la història de les idees. Actualment, es dedica a l’escriptura després d’abandonar la càtedra (la manté com emèrit) de Pensament Europeu de la London School of Economics. En els darrers anys, Gray ha analitzat la situació del món globalitzat actual i la situació de les societats liberals occidentals. S’ha articulat com un crític del liberalisme: “crític d’aquest liberalisme, que considero suïcida”. Aquest liberalisme, el de Friedman, el de Chicago.

Durant aquest primer mes de confinament i amb el precedent, evident, del que havia fet la Xina quan la crisi de la COVID-19 va explotar, hem vist com s’ha imposat de manera gairebé global la necessitat de parar el sistema de producció. Gray fa aquesta puntualització, hi ha països que s’han negat ha proposar mesures dràstiques de tancament de mercats, com els EUA o Suècia. El president del Regne Unit ho va proposar en un principi, però les coses estan canviant a Westminster i Downing Street. El Regne Unit va ser l’únic país de l’Europa occidental que es va enfrontar cara a cara amb el nazisme i va sobreviure. Ho va fer a partir de la inestimable mobilització de la població que agafà les paraules de Winston Churchill i les va fer seves. Ara, diferents estats del món han cridat a les seves poblacions a la (des)mobilització per salvar vides.

Aquesta paralització dels mercats, ordenada pels governs, evidencia les debilitats del sistema econòmic ultraliberal predominant. S’ha vist, de cop, com la globalització productiva s’aturava i es convertia en un problema. La desindustrialització o les llargues cadenes d’abastiment han esdevingut pedres a les sabates de molts estats que veien com passaven a dependre d’altres per poder actuar. Per sobreviure.

Gray tracta en aquest punt com ha actuat el govern britànic, però és una anàlisi que es pot aplicar a gran part dels països occidentals. En les darreres setmanes, s’ha viscut un procés de desglobalització política.

Al Regne Unit, l’Estat va començar a desaparèixer durant els anys 80 amb el neoliberalisme thatcherià presentat per John Gray com “un experiment de dissolució de totes les fonts tradicionals de cohesió social”. La recompensa havia de ser una millor qualitat de vida. Ara, un cop aquest projecte ha fracassat, defensa que els estats hauran de recuperar el seu poder per blindar la vida i el col·lectiu. Això haurà de passar tant en estats democràtics com autoritaris, diu Gray, s’haurà de tornar a un plantejament hobbesià de l’estat o fracassaran.

Malgrat això, accepta, no hi ha un model existent, convincent i definitiu, ni tampoc un òrgan polític capacitat per posar fi al creixement neoliberal. O això han demostrat els grans òrgans polítics globals, com la UE o la ONU, evidenciant la seva major mancança: no poden fer la funció d’estat protector. És la situació de la UE la que alerta a Gray dels enormes canvis geopolítics que està accelerant la crisi de la COVID-19.

El panorama geopolític mundial havia estat bastant estable durant els darrers 75 anys. La situació sorgida de la Segona Guerra Mundial només semblava veure’s alterada després de la caiguda del mur i del comunisme soviètic.

Tot i el creixement constant dels països del continent asiàtic, semblava que aquests no acabaven de fer el pas que els posés en la primera línia política. La COVID-19 pot ser aquesta empenta o això pensa Gray i també, sembla, Xi Jinping, qui està decidit a aprofitar l’oportunitat que se li està brindant. La Xina va ser el primer país colpejat pel coronavirus però, un cop reactivada la seva economia, estan decidits a fer valer la seva potència industrial i ocupar els espais que tant la UE com els EUA estan deixant “vacants”. La UE veu com els països del Sud d’Europa patiran enormes conseqüències econòmiques, però no pot forçar a uns estats del Nord a compartir la despesa necessària. Es comencen a veure les costures al projecte europeu i la Xina (i Rússia) ho estan aprofitant enviant ajuda a aquests estats.

Rússia sembla l’altra gran potència que sortirà reforçada políticament d’aquesta situació. La crisi del petroli, que pot acabar enfonsant als països del Golf totalment dependents del cru, no sembla que pugui afectar tant a la Rússia de Putin degut a què per ells, el cost de producció és molt més baix, comenta Gray. Però, com Xina, Rússia estava esperant el moment per donar un pas endavant i és que durant la darrera dècada l’economia russa ha estat recuperant la força que va perdre en la dècada dels noranta i s’ha estat convertint en una primera potència energètica que, capacitada per abastir Europa, guanya d’aquesta manera un pes polític determinant en el futur del continent.

Les conclusions de Gray son clares i és que així com el liberalisme nega el sentit de pertinença de l’ésser humà respecte la seva comunitat, també nega la pertinença de la humanitat a la biosfera. Durant dècades s’ha cregut que l’ésser humà havia transcendit la posició d’habitant del planeta Terra, la COVID-19 ens demostra que no i, com totes les pandèmies precedents, ens fa aterrar i demostra la nostra fragilitat.

Potser sona a paradoxa, però el món cap al què ens hem de dirigir, segons els postulats de Gray, és un món desglobalitzat però col·lectiu, on el sentiment de pertinença i de protecció entre uns i altres ens ha de fer molt més resilients com a societat. Caminem, doncs, cap a un món nou que el liberalisme havia negat.

También te puede interesar