University

Alumni 25 aniversari

Marc Torras: “Volia estudiar alguna cosa pràctica”

GSCI promoció 1998

  • January 14th, 20
  • 1 min reading time
Alumni GSCI
Foto: Marc Torras

Alumni d'ESCI-UPF recorden el seu pas per la universitat. Per què van escollir estudiar aquí?, quins professors recorden?, quina és l'anècdota que va marcar la seva etapa universitària?

Per què vas triar estudiar el GSCI?

Vaig començar Enginyeria industrial i ho vaig deixar perquè era tot massa teòric i volia alguna cosa que tingués més aplicació pràctica. Em vaig apuntar a Informàtica, però un amic dels meus pares em va dir que havia de mirar ESCI-UPF, que era una carrera nova i que tenia molt futur. Vaig anar a una sessió informativa i em va agradar molt, així que m’hi vaig apuntar. El primer dia ens van repartir el diari i vam treballar sobre les notícies que hi havia. Més aplicació pràctica impossible!

Al final, a la meva vida professional, faig tant comerç internacional com enginyeria, els dos temes que m’agraden.

Quins professors recordes? I per què?

Molts! La Marta Roca, el Jordi Garolera, el Juan Antonio Fernandexz (ho poso amb “x” perquè així ho va posar al primer Powerpoint que ens va passar i ja li vam deixar per sempre), la Marta Segura, el Pelayo… Però la que em va marcar més va ser la Dolors Folch, professora d’Història i cultura xinesa. Personalment Àsia, i en especial la Xina i el Japó, sempre m’havien interessat molt, però ella em va fer veure que d’Àsia no en tenia ni idea i que allà hi havia un món completament diferent per descobrir.

Quan vaig acabar els estudis, em vaig posar a estudiar xinès i, un any després, vaig marxar a viure a Nanjing amb la meva parella (també alumni d’ESCI-UPF).

Explica’ns alguna anècdota divertida de la teva època d’estudiant.

Recordo una tarda de diumenge, d’aquelles que no saps què fer. Vaig anar a casa del Christian Rovira a fer unes birres i, quan ja en portàvem unes quantes, vam començar a dibuixar l’orla de la nostra classe en conya. Ens va agradar tant, que vam decidir fer-nos-en una samarreta. A tots els companys els va agradar i ens en van demanar. Els vam donar el mateix preu que ens havia costat a nosaltres, però quan vam tornar a la botiga per encarregar-ne 40, ens van fer un preu més baix (el preu canviava segons la quantitat). Com que ens havien pagat per avançat, vam fer un bon benefici. L’origen de les nostres fortunes!
(Podeu veure la samarreta al despatx de Comunicació!)

 


Si voleu explicar-nos com recordeu el vostre pas per ESCI-UPF, només heu de respondre el següent formulari.

We also recommend you