University

80 anys de l’inici de la Segona Guerra Mundial

Celebrem l’aniversari de l’inici d’una guerra que va dividir Europa

  • Joan Sánchez Ros, August 30th, 19
  • 2 mins reading time
Segona Guerra Mundial
Bombardeig de la ciutat de Varsòvia que va tenir lloc durant l'inici de la Segona Guerra Mundial. / Foto: United States Holocaust Memorial Museum

L’1 de setembre de 1939, les tropes nazis van iniciar una ofensiva per envair territori polonès. Aquesta va ser la línia vermella que va obligar al Regne Unit, juntament amb França i Polònia, a declarar la guerra a Alemanya.

La derrota de la Primera Guerra Mundial i les humiliants condicions del Tractat de Versalles imposades a Alemanya van alimentar un sentiment de revengisme que va fomentar l’arribada al poder del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany l’any 1933, també conegut com a partit Nazi i liderat per Adolf Hitler. Les polítiques del país van enfocar-se en l’expansió i a restablir l’orgull ferit del poble alemany mitjançant l’exèrcit.

Començant per Àustria i Txecoslovàquia, Hitler va procedir a annexionar territoris mentre el Regne Unit, França i Itàlia no només s’ho miraven, sinó que també ho ratificaven. Els líders d’aquestes nacions (Chamberlain, Daladier, Hitler i Mussolini) es van reunir a Munich el setembre de 1938 per pactar la divisió de Txecoslovàquia i la incorporació del territori dels Sudets a Alemanya. Cap negociador txecoslovac hi va ser present. Sis mesos més tard, les tropes alemanyes van violar l’acord de Munich i van ocupar tota la república txecoslovaca.

L’increment de territori alemany va plantejar una aliança entre britànics, francesos i soviètics per aturar els desitjos d’expansió nazis, però lluny de voler tornar a participar en una altra guerra entre potències europees, el Regne Unit pretenia que l’enfrontament només tingués lloc entre les tropes de Hitler i Stalin. D’aquesta manera es debilitarien mútuament i els britànics tindrien l’hegemonia. Però lluny d’aquest resultat, Alemanya i la Unió Soviètica van arribar a un pacte de no-agressió conegut com a Pacte Mólotov-Ribbentrop. L’acord va arribar fins l’agost de 1939 i va seguir vigent fins al 1941, quan els nazis van iniciar l’Operació Barbarroja per envair la Unió Soviètica, l’operació militar més gran de la història. Aquesta agressió va portar l’Exèrcit Roig a participar en la Segona Guerra Mundial del bàndol dels Aliats.

L’antisemitisme no va ser la raó que va portar al Regne Unit i França a declarar la guerra als nazis, sinó l’expansió territorial d’Alemanya. Després de l’incompliment del pacte de Munich, va quedar demostrat que no es podia confiar en la paraula de Hitler i van acordar respondre amb la força qualsevol ampliació unilateral del territori alemany. Va ser la invasió de la ciutat lliure de Danzig l’1 de setembre de 1939, territori sota la influència de Polònia, el fet que va marcar l’inici oficial de la Segona Guerra Mundial. Al dia següent, la ciutat ja havia caigut en mans dels nazis i aquests van continuar envaint Polònia per l’oest, mentre els soviètics ho feien des de l’est.

Uns mesos després de declarada la guerra, Hitler va contraatacar amb un moviment de tropes rapidíssim cap a França i Bèlgica que va encerclar, gairebé d’un dia per l’altre, bona part dels soldats aliats de la zona de Flandes. A continuació, un altre atac va arribar fins a París i veient la seva capital ocupada pels nazis, França va començar a negociar la rendició. L’estratègia de Hitler va funcionar molt bé fins que va cometre l’error de permetre l’entrada de la Unió Soviètica i els Estats Units a la guerra.

L’antisemitisme no era exclusiu d’Alemanya, a la Unió Soviètica també estava a l’ordre del dia i era present a molts altres països europeus (veure “La era de las catástrofes” a Historia del siglo XX d’Eric Hobsbawm). Però les grans democràcies del moment no van tenir mai la intenció de combatre aquest sentiment discriminatori ni l’auge dels governs autoritaris com el de Franco, Hitler o Mussolini abans de la guerra i, fins un cert punt, la tolerància dels països veïns als règims totalitaris es pot considerar un incentiu per a aquests governs.

We also recommend you