El coiot i l’economia actual

Joan Ribas escriu al Diario de Ibiza que fem com el coiot dels dibuixos animats: tot i perseguir el correcamins i tractar de fer-lo saltar pels aires amb explosius de la marca ACME, sempre és ell qui acaba explotant, caient pel penya-segat i rebent tots els cops. I, el que és pitjor, sembla que no n’aprèn, perquè torna a comprar ACME i segueix cometent els mateixos errors.

El professor del GNMI compara aquesta situació amb la que estem vivint actualment: la segona onada de rebrots de coronavirus ens mostra que no n’hem après, que les mesures aplicades no són correctes o són insuficients, i que la gestió política segueix estant molt lluny del què hauria de ser.

El problema sobretot s’ha centrat en la gestió de la sanitat, però ja comencem a veure que l’impacte econòmic és i serà desastrós. Apunta Joan Ribas que si sumem les dades dels ERTO a les de l’atur, tornem a tenir xifres de desocupació superiors al 20%; que hi ha moltes empreses “congelades” que no podran recuperar la seva activitat (fins es qüestiona si cal destinar-hi recursos públics); i que els “pedaços” que s’estan aplicant no sempre són bones mesures si tenim en compte, per exemple, les dades que mostren l’augment de casos d’infectats en comunitats com Madrid.

Igual que el coiot dels dibuixos animats, estem en aquell moment en què es queda suspès a l’aire esperant la patacada imminent.