Universitat

La banana i les repúbliques bananeres

Quan la United Fruit Company dominava tot Centreamèrica

  • Xènia Costa, 26 d'Agost de 2020
  • 6 mins de lectura
Banana Miss Chiquita
Publicitat de la United Fruit Company protagonitzada pel mític personatge de Miss Chiquita. / Foto: Chiquita Brands

El terme “repúbliques bananeres” avui es fa servir de manera despectiva per parlar de governs poc seriosos, corruptes o amb nul·la autoritat de portes enfora. Però darrere aquest concepte s’hi amaga la història de l’explotació dels recursos i els habitants de l’Amèrica Central.

Per entendre l’origen de les repúbliques bananeres primer cal explicar breument la història del cultiu de la banana, la fruita més exportada i consumida del món. A l’edat mitjana, el conreu dels bananers es va estendre des de Papua Nova Guinea fins a l’Índia i des d’allà, va passar al món islàmic. D’aquesta manera és com va arribar a l’Àfrica i, al segle XVI, els portuguesos van començar a cultivar-lo a les noves colònies americanes. La banana es va convertir en l’aliment bàsic dels esclaus gràcies al seu alt contingut calòric i als baixos costos de producció, però les condicions de cultiu i els llargs temps de transport no permetien que el plàtan arribés en òptimes condicions al mercat occidental.

No va ser fins a la segona meitat del segle XIX que amb la revolució dels transports a vapor (ferrocarril i vaixell) la producció de bananes es va convertir en una gran oportunitat de negoci. A finals de segle, el 1899, unes quantes empreses nord-americanes que començaven a dominar el mercat de les plantacions de banana van unir forces per crear la United Fruit Company (UFCO), la companyia més gran del món dedicada a la producció de plàtans.

La United Fruit Company: oro parece, plátano es

La United Fruit Company (UFCO) va saber aprofitar un nínxol de mercat creant una necessitat que, fins aleshores, no existia ni a Europa ni als EUA: el consum de plàtans. Cap el 1870 es van començar a importar els primers plàtans des de l’Amèrica Central als EUA i, en el moment de la creació de la UFCO, al país nord-americà ja es consumien 16 milions de manats de plàtans.

Les revolucionàries (i agressives) campanyes de màrqueting de la United Fruit Company van fer que als anys 1950 la banana fos la fruita més popular dels EUA. El seu famós jingle que sonava a totes les ràdios i TV del país juntament amb la creació del mític personatge Miss Chiquita (inspirat en la cantant Carmen Miranda) van fer que la demanda de plàtans no parés de créixer. A més, van saber lligar valors com la salut, la felicitat i el sentiment de pertinença a un grup al seu producte i van començar a etiquetar de manera individual tots el plàtans perquè la marca fos fàcilment identificable.

D’altra banda, la UFCO també va revolucionar l’agricultura moderna amb plantacions de bananers en sèrie i amb el trasllat de les maneres de treballar de la fàbrica al camp, al més pur estil de Modern Times. A causa de les dures condicions laborals, no és d’estranyar que amb les primeres explotacions de la United Fruit Company apareguessin també els primers sindicats i partits comunistes de l’Amèrica Central.

La UFCO va arribar a controlar fins a 1,5 milions d’hectàrees de terrenys cultivables repartits entre Hondures, Costa Rica, Nicaragua, Panamà, Colòmbia i Guatemala. En aquest últim país, de fet, la United Fruit Company va arribar a generar el 25% del total de la producció de la companyia. Allà on l’empresa bananera tenia plantacions es va dedicar a crear i millorar infraestructures com ara carreteres, línies de ferrocarril, ports o estacions de ràdio, a més de construir habitatges, escoles i hospitals per als seus treballadors.

La mà invisible de la United Fruit Company

Però totes les intervencions que la UFCO va fer en territori centreamericà no estaven encaminades a millorar les condicions de vida de la seva població, sinó a extreure’n el màxim benefici econòmic. I, per aconseguir-ho, no va tenir cap mena de miraments.

La United Fruit Company es va dedicar a corrompre els dirigents d’aquests petits països per aconseguir concessions de terrenys on poder instal·lar les seves plantacions. A canvi, l’empresa nord-americana es comprometia a construir xarxes de ferrocarrils estatals que, sorprenentment, només connectaven els punts on la companyia tenia interessos econòmics (com les plantacions i els ports). També va aconseguir rebaixar al mínim les taxes d’exportació a canvi de silenciar tot tipus de protestes i d’assegurar que els governs comptarien amb el suport dels EUA. Per tot això, la United Fruit Company va guanyar-se a pols el sobrenom de “El Pulpo”, ja que res ni ningú escapava del seu control.

Gloriosa Victoria Banana

Mural de l’artista Diego Rivera titulat “Gloriosa Victoria” que denuncia el cop d’Estat perpetrat per la UFCO i la CIA a Guatemala. / Foto: Wikimedia Commons

Un dels països on l’intervencionisme polític de la UFCO es va fer més evident va ser a Hondures. Per aquest motiu, el 1904 l’escriptor O. Henry, que havia viscut durant una temporada al país, va encunyar el terme de repúbliques bananeres en la seva novel·la Cabbages and Kings. Henry va referir-se al país com una república bananera marítima, ja que el plàtan era el pilar de la seva economia, i va retratar de manera sarcàstica la influència i el poder que la multinacional tenia sobre els governants.

Un altre episodi fosc en la història de la UFCO va ser el seu paper a la massacre de Ciénaga (Colòmbia) el 1928. Des dels seus inicis la United Fruit Company es va oposar frontalment a la formació de sindicats. En més d’una ocasió, quan les organitzacions de treballadors començaven a tenir força, l’empresa abandonava la regió i al seu pas destruïa les cases i els serveis que havia construït per als treballadors. Per tal d’evitar que la UFCO abandonés la regió de la Ciénaga, i sota l’amenaça de la intervenció de les tropes dels EUA, l’exèrcit colombià va defensar els interessos de la multinacional i va acabar amb la vida de centenars de treballadors que van ser carregats en trens i llançats al mar. Aquest fet, tot i que passat pel sedàs de la ficció, el descriu Gabriel García Márquez en un passatge de Cien años de soledad.

Aquest i altres episodis escabrosos que tenien a la United Fruit Company com a protagonista van fer que des 1930’ la premsa nord-americana es comencés a referir amb el nom de “repúbliques bananeres” a tots els estats que obeïen cegament els mandats de la UFCO. Per extensió, el nom també va passar a denominar tots aquells països que s’agenollaven davant dels interessos del capital o de governs estrangers.

Però segurament el fet més escandalós de la intromissió de la United Fruit Company a l’Amèrica Central és la seva participació en el cop d’estat de Guatemala el 1954. Després de les primeres eleccions democràtiques del país, el president Jacobo Árbenz va proposar una redistribució de les terres perquè els camperols hi tinguessin accés. La idea d’Árbenz era comprar les terres no cultivades de la UFCO i repartir-les entre els guatemaltencs. Davant d’aquest desafiament, la United Fruit Company va convèncer el govern dels EUA del perill que suposava el nou govern de Guatemala i de la possibilitat que el comunisme s’estengués per tota la regió si no s’actuava amb mà de ferro. Amb aquest pretext, la CIA i la UFCO van orquestrar el cop d’Estat que va deposar Árbenz i que va portar el país a un període de guerra civil i dictadura militar que va durar fins al 1986.

El cop d’Estat contra el govern legítim de Guatemala és clau per entendre el despertar de la consciència de Centreamèrica contra la invasió dels poders econòmics nord-americans, que pocs anys després van cristal·litzar en la Revolució cubana i en el naixement de moviments antiimperialistes que actualment encara són ben presents a tota l’Amèrica Llatina.

Pel que fa a la United Fruit Company, el 1984 va deixar enrere el nom tacat de sang per convertir-se en Chiquita Brands. Encara avui, la multinacional és líder mundial del sector i des dels anys 1990 s’ha implicat de ple en la lluita per promoure un futur més sostenible i reduir el malbaratament d’aliments.

Per saber-ne més:

También te puede interesar