La febre per la tulipa

• #Report

• Share it:

Per entendre l’entusiasme desmesurat que van causar les primeres tulipes als Països Baixos primer cal anar fins a Turquia. Al segle XVI, la tulipa encara era una total desconeguda a Europa mentre que a l’Imperi otomà tenia connotacions sagrades i es feia servir per decorar les robes dels sultans.

D’altra banda, la majoria de monarquies europees de l’època havien començat a cultivar el gust pels jardins exòtics que embellien amb tot tipus de plantes arribades dels llocs més recòndits del planeta. És així com l’ambaixador austríac que es trobava a l’actual Turquia va decidir enviar com a regal a l’emperador Rodolf II uns bulbs de tulipa perquè les cultivés als Jardins Imperials de Viena. D’aquesta manera, les flors de tulipa van començar a ser molt apreciades per l’aristocràcia europea, ja que la planta era vista com un símbol d’estatus.

Però com és que les tulipes van triomfar als Països Baixos? Al segle XVII, Holanda era una potència de primer ordre gràcies a la Companyia de les Índies Orientals i al comerç de les espècies, i un dels països més rics del continent. Així doncs, hi havia un bon nombre de mercaders que es podien permetre fer ostentació de la seva fortuna amb la plantació de tulipes en les seves vil·les. A més, les condicions climàtiques i geogràfiques dels Països Baixos van demostrar ser ideals per a la cultivació de la tulipa.

Allò que feia encarir el preu dels bulbs de tulipa, a banda de ser una planta exòtica, era que la producció era escassa i limitada: d’un bulb només en naixia una flor a la primavera. I per acabar d’apujar el preu del producte, a Holanda es va produir un fenomen que els botànics de l’època no van saber explicar: un virus transmès pel pugó va atacar la planta i en va modificar l’ADN tot provocant una mutació en la coloració pètals de la flor, un fet que feia que les tulipes fossin encara més codiciades.

Entre 1600 i 1630, la fama de les tulipes als Països Baixos va anar creixent entre les elits i el preu dels bulbs va anar pujant de manera esglaonada perquè, tot i que ja es començaven a pagar preus altíssims, la demanda del producte era real. Les coses van canviar quan van entrar en joc els floristes, que actuaven com a intermediaris entre els horticultors i el client final i van començar a especular amb el preu de la tulipa.

A partir d’aquest moment, la febre per la tulipa es va estendre també entre la resta de la societat, que veia en el negoci dels bulbs una oportunitat ràpida i fàcil de fer diners. Un negoci suculent que va comportar l’endeutament de bona part de la població i que va passar a tenir lloc a les tavernes de les ciutats holandeses.

Evolució del preu de la tulipa entre juny de 1634 i febrer de 1637. / Font: BBVA (Eliott Wave International)

El negoci de les tulipes estava restringit a la temporada de primavera-estiu, quan florien les plantes, però el 1636 es van començar a vendre els drets per a la futura collita: naixia així el primer mercat financer de futurs de la història, basat sobre una cosa tan volàtil com la producció d’una flor i la climatologia. No és d’estranyar, doncs, que el negoci de bulbs de tulipes es passés a conèixer com a Windhandel, que en neerlandès significa literalment “comerç de l’aire”. Des de llavors, els preus es van disparar de tal manera que per un bulb de tulipa es van arribar a pagar 5.500 florins (els mercaders més rics obtenien uns 3.000 florins de beneficis anuals), l’equivalent a:

• Una fàbrica de cervesa solvent

• 25 tones de mantega

• Una mansió de camp

• Una casa al barri més ric del país

• Un vaixell de mercaderies amb la seva tripulació

• 250 tones de blat

Però d’un dia per l’altre i sense previ avís, la bombolla va punxar. El 5 de febrer de 1637 es van pagar 100.000 florins per a 40 bulbs de tulipa. L’endemà, en una taverna de Haarlem, un comerciant va oferir un bulb a subhasta amb un preu inicial de 1.200 florins (un preu prou raonable tenint en compte com estava el mercat). Ningú va oferir-ne res. El venedor va abaixar el preu a 1.000 florins. Tampoc va haver-hi cap oferta, ja ningú volia comprar i tothom volia vendre. La notícia de la falta de compradors va córrer com la pólvora i el pànic es va apoderar dels carrers de les ciutats holandeses. Tothom buscava col·locar els bulbs per minimitzar les pèrdues, però ja era massa tard.

En poques setmanes, el preu de la tulipa va caure gairebé un 100%, la fortuna dels propietaris de bulbs de tulipa va passar a no valdre res i aquells que es van enganxar els dits amb l’esclat de la bombolla van quedar ofegats pels pagarés i els deutes, unes conseqüències que els van acompanyar de per vida.

Tot i que hi ha historiadors que creuen que els efectes de la tulipomania no van ser tan devastadors, d’altres opinen que la sortida de la crisi va ser lenta i feixuga, i va caldre la intervenció del govern. Una de les primeres mesures que es van prendre, de fet, va ser la condonació dels contractes futurs, però el mercat havia quedat profundament trasbalsat: la inflació era galopant i només pels anys 1633-1637, el volum generat per la compravenda de les tulipes era 10 vegades superior als ingressos generats pels mercaders més rics del país.

A dia d’avui, Holanda ha après la lliçó. Els Països Baixos són els responsables de més del 80% de la producció mundial de bulbs i flor tallada de tulipa, un mercat regulat i eficient que queda molt lluny de la febre especuladora del segle XVII.

Malgrat els segles de diferència, les causes i els condicionants de la Tulipomania no divergeixen gaire de la resta de bombolles econòmiques més recents, des del crac del 29, fins a la bombolla de les puntcom de principis dels 2000 o la bombolla immobiliària i la crisi financera de 2008. Actualment també hi ha veus que comparen el boom i l’especulació de Bitcoin amb la Tulipomania. Només el temps dirà si el mercat de les criptomonedes és un bluf com la febre de la tulipa o, si com Internet, acaba tenint un valor real.

Per saber-ne més:

• Pel·lícules i documentals: Boom Bust Boom (2015) de Terry Jones i Tulip Fever (2017) de Justin Chadwick.

• Llibres: The Tulip: The Story of a Flower That Has Made Men Mad d’Anna Pavord i Tulipmania: Money, Honor and Knowledge in the Dutch Golden Age d’Anne Goldgar.