Rachel Carson i Greta Thunberg

• #Climate Change
• #Science
• #Sustainability
• #Women's Day

• Share it:

A “Silent Spring” (Primavera silenciosa, 1962) de Rachel Carson (1907-1964), un llibre icònic que va ser fonamental en el desenvolupament de l’ecologisme contemporani i de l’educació ambiental, i als Friday’s for Future de Greta Thunberg (2003), els separen seixanta anys. Més de mig segle d’ecologisme, un moviment sociopolític que propugna la defensa de la natura i la preservació de l’entorn.

Mentre que tothom ha sentit parlar de Greta Thunberg, probablement, són pocs els que coneixen la figura de Rachel Carson. Aquesta zoòloga marina i reconeguda autora nord-americana va fer la seva primera aparició televisada com a protagonista del programa de reportatges de la cadena CBS, “The Silent Spring of Rachel Carson”, el 1963, deu mesos després de la controvertida publicació del seu llibre Primavera silenciosa. Davant d’una audiència estimada de 10 a 15 milions d’espectadors, Carson va advertir dels efectes perjudicials de l’ús indiscriminat de pesticides (hidrocarburs clorats com el DDT) en la flora, la fauna, els aliments i la salut humana.

En el seu moment, Rachel Carson es va dirigir a audiències diverses, explicant en un relat coherent i accessible informacions científiques rellevants. A més, la científica va proposar alternatives no químiques per al control d’insectes. Amb tot, la seva obra va ser clau en el desenvolupament de l’ecologisme contemporani, resultant en la formació de diversos grups ecologistes en contra de l’ús indiscriminat de diversos productes químics.

Precisament, aquesta forma de comunicar la ciència de manera accessible, en un relat coherent i, fins i tot, provocador, és també una de les claus de l’èxit de Greta Thunberg. L’agost de 2018, aquesta jove activista va començar a protestar a la rodalia del Riksdag (Parlament de Suècia) demanant accions immediates per a combatre el canvi climàtic. Des d’aquell moment, s’ha convertit en una icona juvenil i revolucionària arreu del món, capaç de mobilitzar multituds a favor de la seva causa.

Malgrat la seva distància, en els missatges d’aquestes dues defensores de l’ecologisme hi trobem moltes connexions. El 1963 Rachel Carson ens recordava com “l’actitud de l’home cap a la natura és avui d’importància crítica simplement perquè ara hem adquirit el poder fatídic d’alterar-la i destruir-la, però l’home és part de la naturalesa i la seva guerra contra la naturalesa és inevitablement una guerra contra si mateix. (…) Ara, realment crec que nosaltres, en aquesta generació, hem d’arribar a un acord amb la naturalesa i crec que estem desafiats com mai abans s’havia desafiat a la humanitat per a provar la nostra maduresa i el nostre domini, no de la naturalesa, sinó de nosaltres mateixos”.

Aquest acord amb la naturalesa, però, i malgrat la claredat i urgència de les paraules de la científica, encara no ha arribat. Mentrestant, Greta Thuberng ha agafat el testimoni de la lluita ecologista que va començar Rachel Carson, cridant l’atenció sobre la crisi climàtica arreu del món: “La nostra civilització és tan fràgil, gairebé un castell aixecat a la sorra. (…) La gent pateix, la gent mor, ecosistemes sencers s’estan col·lapsant, som al principi d’una extinció massiva”. A més, la jove activista continua exigint canvis compromesos amb el clima aquí i ara, com va fer seixanta anys abans l’autora de Primavera silenciosa.