Back

LCA4Climate

Ciutats sostenibles

“L’actitud dels consumidors és clau per esmorteir el cop que vindrà”

Segons Albertí, cal que ens fem responsables de les nostres accions per aconseguir ciutats més sostenibles

Dia Mundial de les Ciutats 2019
Foto: ONU

Amb motiu del Dia Mundial de les Ciutats, ESCI-UPF News parla amb Jaume Albertí, investigador de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF i líder de la línia en construcció sostenible, sobre la sostenibilitat de les ciutats.

“A millor ciutat, millor qualitat de vida” és el lema del Dia Mundial de les Ciutats, que se celebra anualment el 31 d’octubre per a promoure l’interès en la urbanització i fomentar la cooperació per aprofitar les oportunitats i afrontar els reptes que planteja l’urbanisme, així com per contribuir al desenvolupament urbà sostenible a tot el món. Segons la ONU, més de la meitat de la població mundial viu en ciutats i s’espera que el nombre es dupliqui per a 2050, fet que planteja diversos reptes de sostenibilitat relacionats amb l’habitatge, el medi ambient, el canvi climàtic, la infraestructura, els serveis bàsics, la seguretat alimentària, la salut, l’educació, el treball decent, la seguretat i els recursos naturals.

Des de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF, l’investigador Jaume Albertí treballa en un Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) de la ciutat, un marc metodològic que permeti estimar i avaluar els impactes ambientals, socials i econòmics dels nuclis urbans. Parlem amb l’investigador per entendre què vol dir que una ciutat sigui sostenible i com podem assolir aquesta sostenibilitat.

La veu de l’expert

ESCIUPFNews entrevista a l’investigador postdoctoral Jaume Albertí

Jaume Albertí

Quan es parla de sostenibilitat, què vol dir exactament?

 “L’objectiu del desenvolupament sostenible és reconciliar els aspectes ambientals, socials i econòmics de les activitats humanes”, diu Albertí.

D’acord amb l’Informe Brundtland, que proposà els principis per al desenvolupament sostenible, un sistema és sostenible en la mesura en què és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i possibilitats de les futures generacions. Així, en aquesta definició de 1987, es posa sobre la taula, per primera vegada, l’existència d’una responsabilitat intergeneracional.

L’objectiu d’aquest desenvolupament sostenible és reconciliar els aspectes ambientals, socials i econòmics de les activitats humanes. En la pràctica, aconseguirem una actitud sostenible en la mesura en què les nostres accions siguin compatibles amb la preservació de la biodiversitat i dels ecosistemes, siguin equitatives socialment i transfereixin justament un valor econòmic a la societat. Hauriem de tenir això al cap cada cop que prenem una decisió com a consumidors.

“Fer les ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles” és l’onzè dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per què són importants les ciutats per assolir la sostenibilitat?

Ho són per dos motius. El primer és la pressió que els entorns urbans exerceixen sobre el medi ambient. Segons el Banc Mundial, les ciutats consumeixen fins al 80% de la producció d’energia arreu del món i representen un volum aproximadament igual de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, el que afecta també a la qualitat de l’aire de les ciutats. A aquest, se sumen altres problemes mediambientals com la generació de residus i aigües residuals, el consum d’aigua o la pressió sobre espais naturals, entre d’altres.

El segon motiu és que acullen a més de la meitat de la població mundial, amb una tendència migratòria cap a entorns urbans que no disminueix. Per tant, són el lloc on resulta més eficient aplicar mesures de mitigació i, alhora, adaptació al canvi climàtic.

En aquest escenari, per aconseguir que les ciutats siguin més sostenibles és clau que es facin corresponsables de les conseqüències de les accions dels seus habitants (o usuaris, com és el cas dels turistes).

“El repte és fer-nos responsables de les nostres accions, a títol individual i a escala global”, destaca l’investigador.

Quin és el principal repte que tenen les ciutats per assolir la sostenibilitat?

El repte és fer-nos responsables de les nostres accions, a títol individual i a escala global. Fins a finals del segle XX hem consumit serveis i productes sense considerar quines repercussions podien tenir per a tercers (inclòs el medi natural). Per tant, la nostra actitud com a consumidors és clau per a canviar tendències i esmorteir el cop que vindrà. Un exemple: quants dels lectors tenen contractada l’electricitat de casa seva amb una companyia que generi electricitat a partir de fonts renovables?

Posem un exemple: quins són els principals desafiaments que enfronta una ciutat com Barcelona, amb un turisme amb continu creixement, i com es poden abordar des d’una perspectiva sostenible?

Crec que hi ha dues prioritats envers el turisme: limitar-lo i educar al turista. Existeixen diverses possibilitats per a la limitació. Una depèn del mercat: la pujada de preus per l’augment de la demanda desincentivaria a potencials turistes. El problema és que també causa gentrificació i exclou a la població local. Una altra possibilitat és una decisió política que té molts obstacles en una economia que depèn notablement del turisme.

En tot cas, el més necessari és fer entendre als turistes que l’experiència no és la mateixa si un destí està massificat que si no ho està. Entenc que un turista busca autenticitat i aquesta es perd en la massificació i la uniformització de les destinacions. Cal potenciar, doncs, productes turístics que traslladin el benefici econòmic (i les càrregues corresponents) a la resta del territori. En el turisme, com en tants d’altres aspectes, cal descentralitzar Barcelona.

El tema per al Dia Mundial de les Ciutats 2019 és “Canviant el món: Innovacions i una vida millor per a les generacions futures”. Quin paper pot tenir la innovació per a millorar la qualitat de vida i el medi ambient de les ciutats?

La ciència aporta millores tant en l’eficiència de l’ús de recursos, com en la millora del rendiment econòmic i la millor adequació social de les activitats humanes. No obstant això, cal entendre que si, com a ciutadans, seguim actuant de la mateixa manera, el canvi no serà, o si és, no es produirà a la velocitat necessària.

Concretament, per a tenir èxit, calen tres coses: capacitat cientificotecnològica, un paraigua regulador adequat, i un canvi de paradigma per part dels ciutadans. Cap d’elles per si mateixa propiciarà el canvi necessari, però la palanca de canvi serà més efectiva, sens dubte, si prové de l’actitud de la ciutadania.

We also recommend you