Back

LCA4Climate Research

L’estudi de sostenibilitat de l’SDDR al Parlament

  • 18/03/2019
  • 3 mins reading time
Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat
De dreta a esquerra: Pere Fullana, Alba Bala, Silvia Ayuso i Rosa Colomé a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat

Pere Fullana i Palmer, director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF, compareix davant la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat per a informar sobre el projecte Ariadna, que analitza la sostenibilitat de la implantació a Catalunya i Espanya d'un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) obligatori per a envasos de begudes.

En el marc del creixent debat sobre la introducció d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos al nostre país, aquest dimecres 13 de març, ESCI-UPF ha informat a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya sobre el projecte Ariadna. Aquest estudi analitza la sostenibilitat ambiental de la seva implantació a Espanya, i a Catalunya com a exemple de Comunitat Autònoma, des d’una perspectiva de Cicle de Vida, tenint en compte la Llei de Residus 22/2011 i les recomanacions de la UE. Ariadna, que compara l’actual Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP) amb una situació hipotètica en què conviurien ambdós sistemes, ha analitzat també el seu impacte econòmic i social; essent el primer estudi que inclou una anàlisi social sistemàtica.

En la seva realització han participat els grups de recerca d’ESCI-UPF especialitzats en els tres àmbits de la sostenibilitat: la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic, que ha coordinat el projecte liderat per Pere Fullana i Palmer, el grup Research in International Studies and Economics (RISE) i la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa (RSC). A més, ha comptat amb la participació d’un comitè de seguiment, integrat per més de 30 entitats i organitzacions representatives de les parts involucrades en la gestió dels residus i amb la revisió crítica d’un panell de nou experts independents. Els investigadors han posat a disposició de l’opinió pública la memòria completa del projecte durant un any perquè sigui sotmesa a comentari públic a través d’un formulari web per a consultes.

En profunditat

“És l’estudi de sostenibilitat d’abast més complet realitzat fins a la data a Europa sobre la implantació d’un SDDR d’aquest tipus, pel que fa als tres àmbits d’anàlisi, econòmic, social i ambiental, i des del vessant de materials i productes”, ha dit Fullana durant la seva compareixença. L’SDDR operaria per a envasos d’un sol ús d’aigua, refrescs, sucs, cerveses, vins, caves i begudes espirituoses de materials PET, PEAT, acer, alumini, cartó per a begudes i vidre i amb una mida inferior a 3 litres. A cada envàs se li aplicaria un dipòsit de 10 cèntims i s’ha considerat un percentatge de recuperació del 90%. Els envasos no gestionats per l’SDDR serien per l’SCRAP.

“Els resultats de l’anàlisi de cicle de vida mostren que la introducció de l’SDDR a Catalunya suposaria un pas enrere en matèria mediambiental”, diu Fullana.

En l’àmbit ambiental “els resultats de l’anàlisi de cicle de vida mostren que la introducció de l’SDDR a Catalunya suposaria un pas enrere en matèria mediambiental. Els processos del sistema analitzat són més contaminants i implicarien un augment del 55,5% en els processos d’eutrofització—acumulació de residus orgànics al litoral marí—, un 30,5% més d’impacte en pluja àcida i un 25% més d’impacte en l’escalfament global”, ha destacat Fullana. Per altra banda, l’SDDR sí reduiria el ‘littering’, la quantitat d’envasos que acaben fora del sistema de reciclatge, en un 24%, i contribuiria positivament a alentir l’esgotament de recursos en un 5,8%. Però, “a costa de processos més contaminants”, ha afegit.

“L’augment de taxa de reciclatge del SDDR s’obté a través de processos més contaminants, associats a la necessitat de més equipaments, com màquines, bosses o caixes, i a un transport menys eficient dels residus d’envàs recollits manualment i sense compactar: aproximadament un 54% en pes dels envasos SDDR. Aquests resultats responen a l’estructura comercial i a les característiques dels comerços que distribueixen envasos de begudes a Catalunya, que pot ser diferent a la d’altres països en què s’ha implantat un SDDR com Alemanya o Noruega”, segons Alba Bala, responsable de la línia en Gestió de Residus de la Càtedra i coordinadora de l’anàlisi ambiental.

Econòmicament, “és molt més car que el sistema de reciclatge actual. A Catalunya suposaria un cost addicional de 290 milions d’euros. És a dir, cada família catalana pagaria 100 euros més a l’any per la implantació del SDDR”, ha destacat Fullana. “Aquest nou sistema en paral·lel, per l’estructura comercial de petits establiments d’Espanya, comportaria més gestió manual que a qualsevol altre país i això és més costós, perquè és més ineficient”, segons Rosa Colomé, investigadora del RISE i coordinadora de l’anàlisi econòmica.

“A Catalunya suposaria un cost addicional de 290 milions d’euros. És a dir, cada família catalana pagaria 100 euros més a l’any per la implantació del SDDR”, destaca Fullana.

Des del punt de vista social, el sistema proposat a l’estudi, on conviurien el sistema actual SCRAP i l’SDDR, “suposaria més esforç per a la ciutadania, així com un major grau d’incomoditat per gestionar aquest tipus de residus al seu àmbit domèstic. Els beneficis per a la societat del sistema amb SDDR es veuen minvats pel cost social d’altres activitats en aquest, especialment les relacionades amb la recollida i el transport d’envasos”, segons Silvia Ayuso, directora Acadèmica de la Càtedra Mango de RSC i coordinadora de l’anàlisi social.

Durant la seva intervenció, Fullana ha destacat el fet que Ariadna “és l’anàlisi d’una ‘foto’ per a un cas d’estudi concret en un any concret; si les condicions d’aquesta ‘foto’ canvien, cal revisar l’estudi”. Així mateix, ha emfasitzat la importància d’aplicar millores en origen: “a la nostra societat encara li manca consciència ambiental, calen mesures d’ecodisseny per a complir amb totes les R en la gestió de residus: reduir, reciclar, reutilitzar i recuperar. També cal repensar i millorar els dos sistemes, tant l’actual com l’hipotètic que es planteja Ariadna”. I ha afegit: “tot el que invertim en millores en origen no ho haurem de gastar després en gestionar els residus multiplicat per 10. Aquestes millores passen per canviar la política ambiental de les empreses i/o per una obligació per part dels legisladors”.

We also recommend you