Màrqueting

Facebook vol ser WeChat

Facebook segueix l’estratègia de Tencent i vol crear la mega-aplicació

  • Christian Rovira, 13 de Març de 2019
  • 6 mins de lectura

La setmana del MWC19 vam assistir a la “presentació” de nous dispositius mòbils amb pantalles més grans i flexibles, la nova xarxa de telefonia 5G que ens ha de permetre fer operacions quirúrgiques a distància i, fins i tot, algun android que combina robòtica i intel·ligència artificial.

Tot això ens pot fer somiar o aterroritzar, a parts iguals, de com serà el futur més immediat. Però tots convindrem que les innovacions més revolucionàries segueixen amagades a laboratoris de recerca dels Estats Units o de la Xina i que les necessitats tecnològiques de la gent del carrer poden arribar a ser tan simples com voler pagar un tallat al bar de la universitat amb el telèfon mòbil i un simple codi QR.

Anem a pams. El 25 de maig del 2014 vaig tenir una revelació quan em vaig trobar una arna descansant tranquil·lament sobre el codi QR d’un pòster que anunciava vés a saber quina festa universitària. Aquella imatge m’enviava un missatge clar: els codi QR estaven morts. Així que vaig decidir compartir aquesta epifania amb els meus seguidors de Twitter:

A principis d’aquell mateix 2014, WeChat, l’app de Tencent, començava a oferir el seu servei de pagament P2P, WeChat Pay, dins d’un mercat xinès dominat per Alipay. A finals del 2016, WeChat Pay ja comptava amb 300 milions d’usuaris, un 37% de la quota de mercat, davant del 55% d’Alipay. A finals del 2017, Tencent superava a Alibaba en nombre d’usuaris actius en pagaments via mòbil, 600 milions d’usuaris actius respecte als 450 milions d’usuaris d’Alipay.

Actualment, si vols convidar a un amic a sopar a un restaurant de Guangzhou (广州), pagar uns bitllets de tren a l’estació de Guilin (桂林) o comprar unes cireres a una venedora ambulant a la sortida del pintoresc Xiaozhou (小洲村), només necessites WeChat i un codi QR. Però, com ha aconseguit Tencent transformar-se en l’app de missatgeria més popular de la Xina amb més de mil milions d’usuaris i ser considerada per Berkshire Hathaway com una seriosa competidora de Visa, Mastercard i American Express?

Una mica d’història

Tencent, fundada al 1998 per Ma Huateng i Zhang Zhidong a Guangzhou, va llançar WeChat (微信, Wēixìn, literalment micromissatge) el 21 de gener de 2011 amb el propòsit de ser la xarxa social de referència a la Xina. Per aconseguir-ho, el primer que va fer va ser permetre als nous usuaris transferir-se tots els contactes que ja tenien a QQ, l’aplicació de missatges per ordinador més popular de la Xina, cap a la nova app de telefonia mòbil.

En un principi només servia per enviar missatges, però poc a poc es van afegir noves funcionalitats com l’enviament d’stickers, sacsejar el telèfon per afegir nous contactes, possibilitat de crear portals personals, microprogrames com, per exemple, demanar un taxi o el servei de pagament P2P (moneder). Aquesta funcionalitat de poder transferir diners, en un país amb un sistema bancari en constant desenvolupament i amb grans diferències entre els serveis oferts a les zones urbanes i les rurals, obria la porta a connectar amb milions de persones de les zones més desateses, ja que no és necessari tenir un compte bancari verificat per fer servir el moneder de WeChat (mentre no s’acumulin més de 5.000 iuans) i poder fer pagaments P2P.

Però el veritable Cavall de Troia arribaria al 2014 amb la celebració de l’Any Nou Xinès (除夕, chuxi), quan van llençar la funcionalitat del “sobre vermell” (红包, hóngbāo) i va ser presentada en plena gala d’Any Nou i retransmesa per la Televisió Central de la Xina (CCTV). Amb aquesta funció, els usuaris van poder enviar diners a amics i familiars emulant el tradicional sobre de paper vermell. Més de 20 milions de sobres vermells digitals es van enviar durant les vacances de la Festa de la Primavera. Al 2018, el van fer servir més de 680 milions de persones i, a més, sense cap comissió.

La implementació de sistemes d’autenticació bancària, zero o ínfimes comissions pel traspàs dels iuans acumulats al moneder de WeChat cap a la targeta de dèbit i el recolzament del govern xinès, obsessionat a controlar les transaccions monetàries amb efectiu, han aconseguit que més de la meitat dels usuaris de WeChat hagin proporcionat les seves dades de comptes i targetes bancàries a Tencent, fent desaparèixer dels carrers de les grans ciutats els bitllets amb la cara del Gran Timoner, Mao.

El 2014, més de 20 milions de hóngbāo digitals es van enviar durant les vacances de la Festa de la Primavera

A un país on la meitat de les vendes per internet es realitzen mitjançant mòbil i amb una classe mitjana en plena expansió, no és d’estranyar que Tencent hagi decidit fer el salt internacional. Per un costat arribant a acords amb grans cadenes de retail per a que els turistes xinesos puguin pagar amb aquesta aplicació a centres comercials d’Austràlia, EUA o a les mateixes Galeries Lafayette de París i, a la vegada, desenvolupant una plataforma d’e-commerce per a que empreses europes puguin vendre els seus productes a la Xina sense excessiva burocràcia.

Però tornem a la nostra realitat i a la impossibilitat de pagar un simple tallat sense moneda física. Fins avui han existit algunes iniciatives de dubtós èxit com són les targetes moneder o de prepagament que les entitats bancàries comercialitzen com una eina per controlar la despesa pròpia o la dels fills i que per sol·licitar-la és necessari disposar d’un compte bancari. Per un altre costat estan les iniciatives d’Apple Pay o Google Pay que simplement vinculen la nostra targeta de dèbit o crèdit al nostre dispositiu mòbil i ens faciliten no haver de treure la cartera al fer un pagament… però intenteu comprar 100 gr. de maduixes amb aquest sistema al Mercat de Santa Caterina.

Les entitats bancàries també han llençat aplicacions com Twyp (ING), BBVA Send o CaixaBank Pay, també amb un èxit relatiu, ja que són confuses de fer servir, no és un sistema estandarditzat per utilitzar-les en qualsevol comerç i no hi ha compatibilitat entre elles.

No deixa de ser sorprenent que en un país on l’economia submergida s’estima entre el 15% i el 25% del PIB espanyol, on es prefereixen els pagaments sense IVA, no es declaren els lloguers ni les hores extra treballades, posant tot plegat en risc l’estat del benestar, cap govern hagi volgut innovar i arribar a algun pacte amb les entitats bancàries per posar a l’abast de la gent una eina digital que faciliti aquestes transaccions. Possiblement, uns no volen oficialitzar aquest fenomen, mentre els altres no volen perdre els sucosos beneficis derivats de comissions d’obertura i transaccions amb targetes, però la història ens demostra que els avenços tecnològics sempre s’han fet camí sense esperar que els governs prenguin la iniciativa i mostrant-se bastant immunes a les seves regulacions. Preguntem-ho si no a la indústria discogràfica, al cinema, al turisme o als mateixos taxistes.

Mirant al futur

En aquest context, el New York Times revelava a finals de gener la voluntat de Mark Zuckerberg d’integrar en un primer moment i a nivell d’infraestructura, WhatsApp (adquirida al 2014), Instagram (adquirida al 2012) i Facebook Messenger, cosa que permetria a uns 2.600 milions d’usuaris poder-se comunicar entre les diferents plataformes a principis del 2020. Els dubtes que genera tot plegat a nivell de privacitat i seguretat en l’encriptació són més que evidents, sense oblidar que alguns especialistes en dret de la competència de la UE ja han advertit de la dificultat que suposaria aquesta operació per raons antimonopoli. Però quines són les veritables raons que s’amaguen sota aquesta operació tecnològica?

Alguns mitjans han apuntat la possibilitat que la companyia vulgui oferir publicitat a totes les seves plataformes, rendibilitzant així WhatsApp, o la creació d’un Facebook Marketplace, però a mi em recorda molt l’estratègia que va seguir Tencent entre el 2011 i el 2014 que, permetent la possibilitat de transferir tots els contactes de QQ cap a WeChat, es va transformar en l’aplicació de missatgeria de referència a la Xina, per després fer el salt als pagaments P2P i acabar transformant-se en l’estàndard per fer pagaments offline i online a qualsevol comerç.

Si ho mirem en clau occidental, Facebook permet fer pagament P2P als Estats Units, França i el Regne Unit mitjançant Facebook Messenger des de fa uns anys i té les dades personals de la majoria de la població adulta; Instagram és la xarxa social de referència entre millennials i generació Z; mentre que WhatsApp s’ha transformat en l’aplicació de missatgeria estàndard. Per un altre costat i segons el darrer informe del Pew Research Center, Facebook i Whatsapp són les xarxes de missatgeria més utilitzades entre els més joves als països emergents amb dos grans excepcions, Filipines i Vietnam (països amb clara influència xinesa i on Tencent ha posicionat Wechat i ha arribat a acords amb bancs locals per permetre Wechat Pay).

Per acabar-ho d’arrodonir, amb les actualitzacions de les seves tres aplicacions, Facebook ha començat a oferir funcionalitats compartides entre totes elles: stories a Whatsapp, missatges de veu a Instagram o escanejar codis QR a Facebook Messenger per poder afegir amics. Queda clar que ens estan predisposant per al llançament d’aquesta mega-aplicació a finals del 2019.

Per tant, i malgrat les lleis anti-competència dels EUA i la UE, Visa, Mastercard, American Express i les entitats bancàries d’arreu del món haurien de començar a pensar què faran quan aparegui al mercat aquesta aplicació definitiva de Facebook i vulgui apostar per expandir la seva funcionalitat de pagaments P2P a altres països. Tot fa pensar que està emulant l’estratègia seguida per Tencent. De totes maneres, també em puc equivocar: no hem d’oblidar que al 2014 vaig vaticinar que els QR estaven morts…

També et pot interessar