Cafès Novell, compromís i sostenibilitat

• #GNMI
• #Sustainability

• Share it:

Aquesta empresa del Penedès, que compta amb més de 270 treballadors, té un negoci clarament definit: importació de cafè dels països productors, realització dels blends o barreges dels diferents cafès per aconseguir els sabors i textures als que aspiren els seus especialistes. L’últim estadi és la venda i distribució. Aquesta la duen a terme a través de tres canals: Horeca (hosteleria i restauració), vending i retail. Tot i que, de llarg, el canal Horeca és el més important amb el 80% de la facturació.

Una de les curiositats d’aquesta empresa és que van renunciar a establir una xarxa de venda basada en distribuïdors: la gran especialització i l’alt valor afegit dels seus blends va provocar que establissin ells mateixos una xarxa pròpia amb delegacions per bona part d’Espanya. Estructura que han replicat internacionalment amb presència a Itàlia, Regne Unit, els Estats Units i Hong Kong.

Ara bé, el gran salt i reformulació del negoci es produeix a partir dels 90, quan la segona generació es fa càrrec de la gestió de l’empresa fundada pel pare. Els tres germans poc a poc introdueixen canvis, alguns molt notables, que acaben donant forma al Cafès Novell actual.

Un primer senyal va ser deixar de banda els brokers a l’hora de fer-se amb la matèria prima. El que fan és començar a viatjar i contactar directament amb els productors locals. Un segon, aquest igualment important però en la vessant comercial, va ser quan es va plantejar una manera diferent de vendre el producte elaborat.

L’aposta per la qualitat, els aromes i els cafès de tast inoblidables podien quedar en no res quan el producte es feia en bars on les cafeteres podien donar resultats contraris als desitjats. Què fer en aquest context? Ajudar als bars a que tècnics de l’empresa revisessin el funcionament de les cafeteres. No va ser suficient. Al final, els empresaris miraven la rendibilitat. Així doncs, el següent pas va ser ajudar-los elaborant comptes d’explotació pel que fa a la venda de cafè. Aquesta sinèrgia va ser definitiva per reforçar la simbiosi sempre necessària entre proveïdor i barista.

El següent pas, i aquí es comença a marcar el territori i la singularitat d’aquesta empresa, és que a finals dels 90 van començar a donar voltes a un tema que ara ha fet clarament fortuna: el cafè certificat. Una certificació que aixeca acta sobre la procedència i els mitjans de producció, apostant pel preu just.

És clar que aquesta aposta per la traçabilitat, el respecte al medi ambient i els cafès orgànics va topar amb una revolució viscuda al món de cafè: la irrupció de les càpsules. Josep Novell ho reconeix d’una manera clara i contundent. Ho va canviar tot. De la nit al dia, el cafè es podia fer de manera ràpida, fàcil i neta, mantenint sempre la mateixa textura i gust. Calia adaptar-se i l’empresa ho va fer.

Però aquesta revolució, aquest veritable boom, també va comportar derivades indesitjables: què fer amb les càpsules? Perquè una cosa era evident, l’acceptació del gran públic va ser tan gran, que el sector va passar a tenir en poc temps un veritable problema de magnituds insospitades uns anys abans: la gestió dels residus. Amb totes les càpsules que es consumeixen al món en un any, es podrien donar 14 voltes a la Terra. Amb un afegit: el temps que triguen plàstics i aluminis a biodegradar-se. Una malifeta en tota regla per a la sostenibilitat del planeta.

Cafès Novell va entrar al món de les càpsules perquè el seu posicionament en preu no es veia en risc, ja que les càpsules són més cares que el cafè tradicional. El problema, però, era un altre. Com posar cafè de preu just en càpsules tan contaminants? No era una contradicció? Van trigar, però al 2016 van aconseguir desenvolupar càpsules biodegradables, que no atemptaven contra els seus principis i filosofia.

Un anys després, al 2017, desenvolupaven una càpsula compostable. És a dir, que podia depositar-se a la brossa orgànica. I les càpsules, recorda Novell, anaven amb cafè ecològic, que no utilitza cap mena de producte químic.

El directiu de l’empresa va acabar la seva intervenció amb una idea: el procés que ha viscut en aquests anys l’empresa va ser possible perquè va ser impulsat des de la Direcció, tot i algunes reticències inicials. I ha estat possible per vàries raons: una primera, el preu i posicionament de qualitat ha permès obtenir marges per introduir-se en nous nínxols sense desposicionar en preu; i una segona, l’aposta per la sostenibilitat i el producte orgànic ha obert noves línies de negoci en altres unitats de negoci de la companyia.